La Rambla de Barcelona

Avui La Vanguardia, ens sorprèn amb una notícia curiosa sobre la ciutat de Barcelona. I és que des de l’Ordenança del civisme, ara s’ha d’ordenar i organitzar tot, fins i tot els llocs emblemàtics i atractius turístics, perquè perdin la originalitat i siguin més fins i pulcres.

Es tracta de la Rambla de Barcelona, passeig amb un encant i atractiu conegut arreu del món. Doncs aprofitant que les casetes d’ocells i rèptils no compleixen les ordenances de medi ambient, i s’hauran de reconvertir, també ordenarem les estàtues humanes.

Ara, per ser bohemi, rodamón i artista, a Barcelona cal acreditar-ho. A tots els llocs del món on he anat mai ho havia vist, i hi ha ciutats més riques amb índex de persones al carrer més alt (p.ex. Chicago) i no els hi exigeixen diploma.

Doncs a Barcelona si! Ara per ser estàtua de carrer, caldrà obtenir un certificat de qualitat, després de superar una prova. Suposo que es convocarà un procés de selecció, amb un tribunal, que si es fa correctament haurà de ser expert en el tema (President de l’Associació d’estàtues humanes, Veterà de l’estatuisme, Professor de Doctoral en estatuisme, Historiador i periodista estatuístic, etc.) i que pel fet de ser experts cobraran una pasta, però una pasta… Perquè una cosa és clara, la millor feina del món és la d’Expert. Tu et fas expert, del què sigui, i au, a voltar món amb les teves conferències i powerpoints. Seguim al tema, amb el què cobren aquests experts, multiplicat pels dies de selecció que s’hauran de fer (pq Barcelona és la meca de l’estatuisme i hi haurà més cua que al càsting d’OT) i sumat el dinar Botafumeiro que se li ha de donar al tribunal com a mostra d’agraïment (és que això de ser expert…) suma una quantitat mooolt superior a la que puguin treure fent d’estàtues tots els aspirants junts a la Rambla durant un any.

En fi, jo crec que un estatuaire, si s’està 8 hores al dia a la Rambla i no recull més de 3 euros, no durarà més d’una setmana. Per tant seria el propi públic, qui per selecció natural triaria les millors, i l’ajuntament podria destinar els diners del tribunal en ajuts i cursos d’ocupació pels estatuiaires fracassats!

Només és una idea.

Canvi d’estació

Avui ens hem llevat amb un dia grisot, d'aquells que quan surts de casa i mires amunt només tens ganes de tornar a entrar, agafar un llibre i deixar que plogui a fora. No m'agrada la pluja! ia més a més encara fa calor: xafogor!! Suposo que la tardor comença i es vol fer notar.

En fi, per distreure'ns una mica, us deixo dues curiositats que m'han fet gràcia.

La primera és una bateria virtual, només cal engegar els altaveus i desestressar-se tocant la bateria (si apreteu a baix a la dreta “show key hints” us diu quines tecles del teclat correspon a cada instrument) i a partir d'aquí, amb ratolí o teclat, a improvitzar.

El típic “Guarro, lávalo” que es posa en els cotxes bruts de pols, ha quedat enrere amb artistes de tot el món que utilitzen els vidres de cotxes bruts per fer les seves obres. Aquí se'n recullen algunes: Dirty Car Art

Donc res, benvinguda tardor! no us deprimiu per la manca de sol, hi ha blocs que animen molt!!


http://dirtycarart.com
http://www.kenbrashear.com
http://www.larigafa.net

5 anys

Per alguns, 5 anys serà un temps etern, per altres un obrir i tancar d’ulls.

A partir de l’observació d’una làmpada de la catedral, Galileu Galilei va començar a estudiar el temps i és a partir d’ell que apareix la noció de temps abstracte, vàlida no només per als moviments uniformes, com considerava Aristòtil fins llavors.

Un any és el temps que triga la Terra a donar una volta al voltant del sol, per tant en 5 anys haurà fet 5 voltes. En canvi la Lluna, en 5 anys haurà fet 65 voltes al voltant de la terra.

5 anys és el temps que dura la llicenciatura de Biologia + Bioquímica a la Universitat de Navarra.

5 anys és l’experiència mínima que es demana per a ser comercial de grans comptes en el sector de la ingenyeria en telecomunicacions, amb anglès parlat i escrit (que s’haurà de demostrar amb proves prèvies).

També són 5 els anys de garantia que té un llapis de memòria Kingston de 2 Gb.

5 anys és la edat mínima per poder jugar al joc de construccions “Granja Brix”

5 anys és la duració del projecte “Paleomagnetisme i estudis de provinença de les roques càmbriques” que es duu a terme a l’Antàrtica.

5 anys és el temps que triga un filtre de cigarret o un paper plastificat a desintegrar-se a les muntanyes (per tant respectem-les).

5 anys és el temps després del qual les persones (majors de 65 anys i persones amb alt risc d'infecció neumocócica greu) s’han de revacunar del Pneumococ.

Per a uns, aquest 5 anys passaran molt ràpidament, però per altres no tant. Per a uns, l’espera no val la pena i per altres és essencial. Algun, fins i tot poden arribar a perdre la paciència i altres, en canvi, gaudiran fins l’últim segon.

Sempre m’ha agradat pensar que el temps no es perd, sinó que passa, i el què importa és com passem aquest temps. I si 5 anys són molt o no depèn de cadascú, però el què compta és tot el què hem fet durant aquest temps. I el què farem!!

Felicitats!!

No més guerres!

Ahir, 11 de setembre, els catalans celebràvem una derrota (en una guerra). A banda de les implicacions que va tenir per a tots nosaltres i que encara té avui en dia els fets del 1714, el meu crit és contra totes les Guerres.

Com deia David Trueba (suplement del Periódico del dia 10/09/06), ara ja s'han mercantilitzat i es fan guerres a l'estiu, per no patir fred, i quan l'stoc d'armament s'ha de renovar. Sense importar gaire contra qui o a Sant de què!

Per reflexionar una mica, sobre el món on vivim i els privilegis dels què gaudim, aqui us deixo un enllaç que representa de forma molt clara, com és aquest món. Per exemple, si al món hi hagués 100 persones, tu que tens ordinador i un sostre on dormir, ets més ric que el 75% de la població mundial. Déu n'hi do, no??

Miniature-earth.com

Atac als nostres drets

Avui em queixo!

Alguns ja coneixereu la meva poca simpatia cap a la policia i forces opressores, però és que ara, el brillant ajuntament de Barcelona, ha comprat unes grues estupendes (molt xules, això si!) i ha regalat una càmera de vídeo a cada gruer (una feina agraïda, com cap altra, sí senyor) i au, a filmar cotxes mal aparcats i cap al dipòsit. Sense intervenció de cap urbano ni res. Amb quin dret poden ells dir que allò és una infracció? segur que ja s'han cobert les espatlles legalment, però ho trobo un abús.

L'any que ve, podrien donar una càmera d'aquestes als taxistes i que filmin a tothom que es posa al carril bus! i després als motoristes també, perquè puguin filmar als taxistes que canvien de carril sense avisar! Seria Un món feliç(d'Aldous Huxley), oi? Entre l'ordenança del civisme i això Barcelona fa un goig…

JA N'HI HA PROU!!

I per acabar-ho d'animar, us envio l'enllaç a un article de la BBC on es parla d'un soroll creat artificialment, imitant el brinzit dels mosquits, que només el senten els joves fins a 25 anys (perquè encara no han començat a perdre audició i tal) i volen fer servir per evitar botellón, manifestacions, etc. És un soroll molt molest, per ultrasons, que el faria servir la policia, els veïns, etc. per evitar “enrenous”.
Jo ja no el sento el sorollet

Obrim la paradeta

Hola amics,

Torno a obrir la paradeta, després de quasi 2 mesos sense escriure. I no per falta de ganes eh, però també cal descansar del món virtual una mica.

I lamentablement no ho puc fer de la pitjor manera; ens ha deixat Steve Irwin, “el caçador de cocodrils”. Fa temps va córrer el rumor que havia mort, però no era més que un rumor. Però aquesta setmana va tenir un accident mentre filmava un documental submarí a The Great Barrier Reef, a Austràlia. Va morir, als 44 anys, atacat per un peix manta, que li va causar una ferida al pit i què a més a més duia verí.

Per l’apreci que li tinc a aquella zona del planeta i per ser un dels millors coneixedors del món animal, és una pèrdua lamentable.

Web de l’Australia Zoo – Home of the Crocodile Hunter (actualment no funciona, suposo que el servidor està saturat)

Però no tot són desgracies, avui també us presento elrentaplats.cat, on s’ofereixen serveis multimèdia i web a tothom qui vulgui fer una festa, un regal, etc. Feu-hi un cop d’ull!

I finalment, res millor que la presentació de la furgoneta que tinc des de fa menys d'un mes, i aquí aniré explicant tots els llocs que visitem. Fotos

Benvinguts de nou, bon inici de curs a tothom!!

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas