Notícies imPERCEPTIBLES

regalant somriures

Una bomba mata a un niño en un mercado de Nueva Delhi

Un niño murió y 22 personas resultaron heridas en el atentado con bomba registrado en un mercado de Nueva Delhi. Un testigo explicó que dos hombres a bordo de una motocicleta arrojaron una bolsa, que fue recogida por el niño: “Corrió detrás de ellos gritando: 'señor, señor, se le ha caído algo'. Entonces hubo una gran explosión”. La zona del atentado en Mehrauli, repleta de tiendas y viejas mezquitas, es frecuentada por los turistas. Reuters.

Notícia petita, insignificantment arraconada, en el diari El País de diumenge 28 de setembre, un requadre de 5 x 2 centímetres de la pàgina esquerra que pràcticament ningú deu llegir… (ni tant sols surt a la versió electrònica) just sobre un gran anunci d'Halcon Viajes “Crucero Perlas del Atlántico“…

Un nen indefens, innocent, que amb bona fe vol retornar la bossa que els “hi ha caigut” als motoristes, i que el porta a la mort… Però resulta que aquest nen podria ser qualsevol dels que vam conèixer; el de la foto, o aquest o aquest o mils altres.
OSTI!!

I per si fos poc, ahir hi va haver un accident al temple de Chamuda a Jodhpur (que vam visitar) on més de 150 persones van perdre la vida quan es va ensorrar una part de la muralla, i va crear un allau humana de gent espantada que va acabar en tragèdia.

Assecadors de mans (II)

Si no vas llegir el dilema consistent en si utilitzar assecador de mans elèctric (amb aire calent/bullint) o tovalloles de paper, pots començar per revisar aquell post. Ja que aquest diumenge em va sorprendre el Rijksmuseum d’Amsterdam amb un assecador de mans de nova generació, a part es clar, de les genials obres que s’hi mostren, de Rembrandt entre altres.

A primera vista, sembla aquelles màquines d’enllustrar sabates, però una cosa és un raspall que posa brillantina a les sabates i l’altre posar les mans en una espècies de premsa que ves a saber què t’hi passarà allà dins. Però després del dilema dels assecadors de mans, no em quedava cap més remei que provar-ho; realment eixuga les mans molt millor que els assecadors d’aire convencionals? I tant!!! És espectacular.

Les instruccions, senzilles: posar les mans cap per avall. S’activa l’aire que crea un circuit cíclic dins la cabina que empeny tota l’aigua cap avall, fora de les mans i després de 10 segons ja les pots treure. Sense haver-les de moure gens, SEQUES!!

Com veiem en aquest gràfic, l’estalvi energètic és considerable, ja que NO UTILITZA AIRE CALENT, per tant consumeix menys energia. I al no utilitzar aire calent no hi ha lloc per al cultiu de bactèries. Totalment higiènic.

Hi ha diferents models i marques però amb un funcionament molt similar, i per curiositat, els assecadors d’aire es van inventar als anys 40, ja fa uns dies. I que al 1962 va inspirar una cançó mítica! Tot i que l'origen fou en realitat, el moviment de les banderes tibetanes que escampen les oracions i els bons desitjos per tot el cel!!

I hi ha el vídeo promocional d’una marca i tot (entre altres vídeos casolans):

A Greenplanetsolutions, ens ofereixen una taula comparativa del consum i costos de cada sistema (paper, aire convencional i aire nova generació):

Tovalloletes de paper: cost x 1000 usos = 31,94 lliures
Aire Convencional: cost x 1000 usos = 2 lliures
Aire nova Generació: cost x 1000 usos = 0,57 lliures

+ info a Newscientist

Estic flipant del que es pot aprendre a partir d’un dilema del dia a dia, en un lloc com el lavabo
🙂

Ara només caldrà valorar com s’obté l’energia que els fa funcionar (com comentava la Maria en l'anterior post), però si per exemple les endollem a un parell de plaques solars al sostre del museu, tenim mans seques de per vida (tot i que aquí molts dies hi hagi núvols, es pot solucionar!)
:jump:

I com que una mica de cultura tampoc va malament, aquest museu ha elaborat una aplicació genial, que s’actualitza cada dia, i mostra una de les obres d’art que exposa, i que al clicar es gira i apareix una fitxa amb la informació tècnica!!

:ok:

Amsterdam

Sabies que…

Es calcula que hi ha igual nombre de bicicletes que d’habitants a la ciutat d’Amsterdam. Sabies que hi ha 6 molins de vent, 2.500 barcos-vivenda i 654 Mosaics de pedra.

Sabies que…

Degut a la influència del proper Mar del Nord, Amsterdam té un clima moderat amb vents lleugers, estius suaus i una mica de pluja. Pot ser una mica ventós, sobretot a la primavera i tardor. Durant l’estiu, les temperatures de dia són al voltant dels 20 graus i es pot esperar una mica de pluja. Quan la temperatura passa dels 24, es pot considerar calor! i la previsió

Sabies que…

Emmylou Harris tocarà a Amsterdam però que les entrades ja estan exhaurides…

Sabies que…

Habitants: 747,290
Nacionalitats: 175
Arbres: 220,000
Tulipes plantades en parcs i jardins públics: 600,000
Parcs: 28
Ferrys: 9
Mercats: 21
Botigues: 6,179
Botigues d’antiguitats: 165
Fàbriques de polir diamants: 24
Canals: 165
Ponts: 1,281
Ponts de fusta: 8
Edificis dels segles16, 17 i 18: 6,800
Palau Royal: 1
Estàtues i escultures: 302
Museus: 51
Galeries d’Art: 141
Pintures de Rembrandt: 22
Pintures de Van Gogh: 206
Estàtues de cera al Madame Tussauds: 140
Animals al Artis Zoo: 6,100
Orgues: 4
Carillons: 9
Orgues d’esglèsia Històrics: 42
Concerts i obres de teatre a l’any: 16,000
Concerts i obres de teatre al dia: 40
Teatres i Sales de concerts: 55
Royal Concertgebouw Orchestra: 1
Muziektheater: 1
Cinemes: 61
Cafès i bars: 1,215
Discoteques: 36
Restaurants: 1,250
Llits d’Hotel: 41,000
Càmpings: 5

Sabies que…

Fotos CC: Yanbing | Chicagoeye | Markop | Photochiel
font: www.amsterdamtourist.nl

Vestidos de Novia

Brillant,

Superb,

Excel·lent!!

“A rich cast of characters… a pleasure story… an obsession with passion and violence”
New York Times Book Review

“Engrossing, Richly textured, and expansively told… this is storytelling at its most seductive, a brash historical adventure”
Publisher weekly

“Balagué is a unique and straggering storyteller… once the reader submits to her wizardry, a florid, detailed universe of hopes and lust unfolds”
Boston Globe

“De lo mejor que he leído en los últimos 150 años…” Las Chicas de Oro

“Balagué projects a woman’s point of view with confidence, control, and an expansive deifinition of romance as a fact of life” Time

“Just, Amazing” The Seditious Rascal

La llista d’adjectius i referències internacionals és infinita…

Doncs si, ja el tenim aquí, l’aparició estel·lar del llibre Vestidos de Novia, de Laura Balagué.
:bravo:

S’ha de dir que l'autora es va iniciar en això de la novel·la fent comentaris en aquest blog, però que ha anat millorant i progressant molt ràpidament, fins a tal punt que el llibre en paper ja és una realitat.

La presentació es va fer el passat dissabte a la ciutat del glamour, San Sebastián, coincindt amb l’entrega de premis del 56è Festival Internacional de Cine, i que alguns famosos van aprofitar per deixar-s’hi caure, aprofitant que venien a la presentació del llibre. La sala, pel què m’han dit, es va quedar petita; Paul Thomas Anderson, Kristian Levring, Kim Ki-duk, Rashid Masharawi o Ben Stiller eren a la ciutat per no perdre’s aquesta presentació, i alguns de pas portaven una pel·lícula sota el braç.

Total, que l'autora es va estar més de 5 hores seguides signant autògrafs als milers de fans que feien cua a la porta, des de feia tres dies. La cel·lebració va acabar a altes hores de la nit amb una gran festa, tot amb la col·laboració de La Fábrica de cosas Bonitas y Parafernalia.

I des d’aquí (de fet, al estar aquí no m’ha permès estar allà amb tothom) només em queda que felicitar-la i animar-la a que segueixi escrivint en aquest blog, i si té temps, també fent novel·les, que ho fa molt bé!! Good job!
😉

Paper o aire calent?

aire o paper?

Aquest és un dilema que tinc des de fa moolt de temps, però que ara aquí s’ha tornat a manifestar de forma evident.

Uns lavabos públics, compartits, ofereixen un assecador de mans per aire calent (bullint) amb sensor de moviment i també tovallons de paper.

Aaaahhh!! Què trio?

Per defecte, em decanto pels tovallons de paper, és un sistema més ràpid i et queden les mans més seques, que clar, si no t’asseques bé, després se’t tallen amb el fred, i encara es pitjor… Però suposo que gastar paper és menys ecològic… i aquí el dilema.

Què representa que és més sostenible? Menys perjudicial? No ho sé… el paper podria ser reciclat (tot i que també es gastaria energia per fabricar-lo), mentre que l’aire també consumeix electricitat, que deu venir de Vandellós II els dos dies a l’any que està operativa… suposo que algun enginyer de la família o qualsevol altra persona podrà dir-hi la seva i orientar-me, ja que posats a poder triar, vull triar el més sostenible.

Però és que la gràcia aquí és que quan et poses davant la pica per rentar-te les mans, el sensor d’aire calent et detecta, s’activa i et socarrima l’esquena. Has d’acabar fent unes cabrioles per apartar-te (però no massa que sinó no arribes a l’aixeta) que incrementaran la despesa en seguretat social per contractures i luxacions i el dilema ja es complica… en fi…
:scratch:

la vida a l’índia

Si unes imatges poden dir més que mil paraules, espero que aquestes us transmetin una petita part de la vida a l'Índia. La seva gent… I ELS SEUS SOMRIURES!!

11 de setembre

Avui, Diada de Catalunya, entre altres coses, però com que aquí no es celebra res, han decidit que fem activitat d’outdoor tota la gent del Departament i ens n’anem a la muntanya (tot i que Holanda no tingui muntanyes) a passar el dia, per confraternitzat els més de 80 professors que compartim edifici.

Jo, que m’apunto al carro, m’he apuntat al taller de didjeridoo l’instrument australià de referència (vídeo) i a la “Nature walk”; i al vespre, que no de nit, sopar i social event. El taller de teatre em feia més vergonya, perquè a més a més aquí tothom parla holandès, i potser encara triomfaria més fent mímica… però no volia córrer riscos innecesaris i aparèixer a totes les converses de cafè del departament!

Ja us explicaré què tal!!

:jump:

uns suggeriments web

Postacards.fm (via:visualpanic) permet enviar postals virtuals a qui vulguem, fetes per nosaltres mateixos (evitant els típics ossets cutres o pastissos d’aniversari roses). Aquesta pot ser un exemple:

ideas4all és un portal que pretén posar en contacte aquella gent que té idees (brillants o no, ho decidiran els altres usuaris) amb persones disposades a tirar-les endavant.

Mentre que per la primera opció, amb uns minuts la teniu enllestida, us recomano que per entrar al segon enllaç, disposeu de temps suficient, doncs la curiositat enganxa
🙂

I finalment una utilitat que acabo de descobrir, drop.io, que permet pujar fitxers (de fins a 100 MB) online, i enviar l’enllaç a qui tu vulguis perquè s’ho descarregui. Pots protegir-ho amb una contrassenya i inclús indicar-li quin dia vols que deixi d’estar operatiu i elimini l’arxiu. Molt útil per enviar grans carpetes de fotos, música…

Primera setmana amb èxit

Boomp3.com

Ja porto uns quants dies aquí i apart de que ja hagi començat la tardor, tot el demés molt bé!!

El primer desencontre el vaig tenir amb el propietari del gimnàs, que em va perfecte perquè està davant de casa i fan activitats dirigides que m’agraden, però el tio tossut que només podia fer contractes de 6 mesos, i que només en feia de 3 en casos excepcionals, i si estaves a un hotel. Si tenim en compte que una nit d’hotel aquí val de mitjana 200 euros, li vaig dir que jo hauria d’hipotecar-me per estar 3 mesos en un hotel… i ell tossut que no era res personal contra mi, i somreia, sinó que eren bussiness i punt. Ok, total que de moment m’apunto per 6 mesos, i quan en porti tres ja veurem que passa…

A la universitat m’han rebut amb els braços oberts. Hi ha grups de gent que van cada a dia al Campus, que està a Heerlen, 20 km de Maastricht, compartint cotxe i així ja he conegut gent del Departament. De fet, aquest dijous ja tenim unes activitats de “coneixença” d’inici de curs, amb taller de didjeridoo, excursió de natura, teatre i sopar… aix, quina vergonya!

A més a més estan molt interessats en el què estic fent i m’han demanat que prepari algunes sessions per presentar el què faig o inclús donar un curs al professorat d’aquí sobre els usos educatius de la web2.0!! Ja hem començat a analitzar l’organització del Màster per veure com utilitzar els marcadors socials (http://delicious.com) i els blogs. També he concretat algunes entrevistes amb experts en ús de TICs, i a més a més ja he fet la primera tutoria virtual per anar concretant la tesi. És a dir que la cosa dóna de si.

Els caps de setmana són tranquils, potser massa i tot. Dissabte a les 6 tot tancat, i au, espavilat! I diumenge tot tancat, excepte el primer de cada mes (avui) que obren de 12 a 5 algunes botigues, però si no, el diari del diumenge “te’l guardem pel dilluns, eh, cap problema”… però jo el vull llegir diumenge
🙁

Ah, i a la majoria de llocs no es pot pagar amb visa o targeta no holandesa… o sigui que tornem 15 anys enrere, amb calers en metàl·lic amunt i avall, per si de cas.

Perquè clar, dissabte va i munten 3 mercats, i com que a mi no m’agraden doncs no tinc res més a fer que passar-m’hi hores. I si un és d’antiguitats i trobes una camera de fotos Braun Imperial dels anys 50, doncs apa som-hi!
Un altre mercat era d’art, i és impressionant, en una ciutat tant xula, un mercat d’art a l’aire lliure, carrers adoquinats i peatonals… un museu de luxe!!!

Aaah, i les bicis!! TOTHOM en bici amunt i avall, i només cal que la lliguis amb un candauet de fireta, no worries!

He tingut temps de fer algunes fotos i de triar aquesta cançó que potser a algú li agrada i no coneixia aquesta versió interpretada per Buenavista Social Club (+info)!

Doncs res que aquí estic, començant a passar fred però que l’entorn ajuda i la casa on estic està molt bé (ja tinc flors i plantes a l’habitació) i que si tot va com ha d’anar serà una bona experiència!! I ja es van concretant visites dels que vindran a veure'm!!
🙂

fiufiu

IMG_4021 IMG_3903

IMG_3901 IMG_3893

IMG_3899 IMG_3860

Instal·lat a Maastricht

Doncs ahir a la tarda arribava a Maastricht, després de 1500 km amb cotxe, i una pausa per dormir a Suïssa, amb Raclette típica inclosa (és que els tiets em cuiden!!).

Estic en una habitacioneta de casa la Marga, una senyora gran (en totes les dimensions) que les lloga a estudiants. Tinc de tot, i inclús ens renta la roba ella!! Un luxe!!

Ahir ja vaig investigar una mica la ciutat, caminant estic a 2 minuts del centre; mooolt macu, eh! És que Maastricht és una ciutat pija i coqueta, però té molt encant. El centre està empedrat i és peatonal. Ple de flors per tot arreu, a les terrasses dels bars, a les botigues, pel carrer… molt xulo!! Aaah, i bicis també per tot arreu; tots els carrers amb carril bici i semàfors-bici, i TOTHOM amunt i avall amb bici, carretons pels nens petits, alforges carregades amb la compra del super… un luxe!!

Això si, avui ja fa un fred que pela i molt vent… o sigui que si el 3 de setembre ja he de desempaquetar jerseis, a l’octubre l’anorac i al novembre???? I està núvol… ojalà que no llueva (ni café en el campo ni aigua a Maastricht)… no m’agrada la pluja, i em sembla que em tocarà resignar-me.

Davant de casa, just creuar el carrer, hi ha un espai esportiu molt xulo, on fan ioga, spinning i body-pump!! O sigui que un altre tema solucionat.

Demà començo a la Open University, participant amb el grup de professors del Master d’e-learning que pretenen reformular aquest ensenyament, que va ser pioner al seu dia i que ara toca actualitzar. Parlarem de l’ús dels blogs i la web2.0 i les seves aplicacions educatives en l’e-learning.

Aaah, a l’habitació hi havia uns quadres del Van Gogh, molt xulos, però he preferit desmuntar el marc i posar-hi unes fotos molt xules que em van regalar, i penjar les banderes tibetanes que ens va regalar en Dorgey i que porten bon ambient a tot arreu. També he portat incens però em fa por que la senyora de la casa em prengui per un monjo budista o un boig d’una secta i hauré de ser prudent. I el conte del molinet màgic que també em fa companyia!

Apa doncs, seguiré informant, i tot i que l’espai de l’habitació és inversament proporcional als preus dels vols fins a Maastricht, si algú vol venir de visita està convidat!

maastricht & me

maastricht

El meu nou carrer:

my street

I l’habitacioneta:

new room new room

p.d: pel fred i els núvols, res millor que Collarets de llum

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas