De los diversos instrumentos del hombre, el más asombroso es, sin duda, el libro. Los demás son extensiones de su cuerpo. El microscopio, el telescopio, son extensiones de su vista; el teléfono, de la voz; luego tenemos el arado y la espada, extensiones de su brazo. Pero el libro es otra cosa: es una extensión de la memoria y de la imaginación. J.L. Borges
El Libro
Hacking the piano, amazing Pianorquestra
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=nTFKJfnSkXo?rel=0&w=560&h=420]
Web: Pianorquestra
Lectures d’estiu
Doncs després de fer record absolut de lectura en aquests darrers 16 mesos del viatge de volta al món, en tenia alguns pendents de llegir que ara reemprenc.
- La Vuelta de los 25, de Marc Serena. Just ell aterrar i jo marxar, ha passat un temps jo viatjant i ell escrivint, i ara tinc jo el temps i el llibre físic a les mans, per llegir-lo. És ideal per llegir a la platja o en moments concrets ja que l’estructura per capítols (25 països) permet anar parant. Però el ritme és tant trepidant i la narració enganxa, que si et descuides se’t fa de nit a la platja i ja has acabat el llibre.
- L’element, de Ken Robinson, a partir del qual, si ens centrem en pensar i reflexionar sobre allò que realment ens agrada, serà més fàcil trobar la nostra passió i dedicar els nostres esforços a fer possible una feina que ens ompli i ens ajudi a ser més feliços.
- La Alquimia de las multitudes, como la web está cambiando el mundo, de Francis Pisani i Dominique Piotet. Aquest ja és una mica més geek, o relacionat amb la meva feina, i tot i haver-lo començat ja fa un temps ara el puc acabar i repassar aquelles notes que tenia, que em serviran de base a alguns projectes als quals donar-li voltes. I que sobretot recull idees i exemples de la nova concepció o paradigma darrera la web 2.0, on els principals protagonistes són els usuaris. I paradoxalment, com grans empreses s’enriqueixen a partir dels continguts generats pels usuaris.
I tu quins llibres t’emportes o t’esperen per llegir aquest estiu?
Manel, al Palau de la Música
Manel – Els millors professors europeus
Raval 14
M. Lluna Antúnez ja ens presentava el seu primer documental Amb qui parlo?, i ara ens acosta al seu nou barri, des del Raval de Barcelona vol conèixer els seus veïns.
El Raval està en el punt de mira de tots els mitjans de comunicació, parlen de prostitutes i de vagabunds, de marroquins que venen haixix i màfies de pakistanesos… No dic que això no existeixi, existeix. Però no és el barri que visc jo, entenent que les coses no són com són, sinó que són com som.
<i>El Raval està en el punt de mira de tots els mitjans de comunicació, parlen de prostitutes i de vagabunds, de marroquins que venen haixix i màfies de pakistanesos… No dic que això no existeixi, existeix. Però no és el barri que visc jo, entenent que les coses no són com són, sinó que són com som.
Jo visc en un barri on la gent em saluda, visc en un barri on la del forn, el de la ferreteria i el paki, saben qui sóc, a on visc i què és el que compraré. Visc en un edifici on els veïns estan disposats a descobrir la seva intimitat per fer-me un favor.</i>
Aquí podeu veure el 1r Capítol: http://www.xiptv.cat/programa/147/raval-14
i aquí el blog del programa: http://raval14.blocs.xtvl.tv/
L’art de saber estar sol
Era el tema d’avui al programa l’Ofici de Viure, d’en Gaspar Hernàndez a Catalunya Radio.
Som eminentment éssers socials, però necessitem també la solitud. Hem de distingir entre la solitud no desitjada, que eludim tant com podem, i la solitud que busquem de tant en tant, i que necessitem des del fons de la nostra ànima i que ens permet retrobar-nos amb nosaltres mateixos. Saber estar sol no és fàcil. És un art i, com qualsevol art, demana temps, paciència i autodomini. Quin és l’art de saber estar sol? Amb el filòsof i teòleg Francesc Torralba, autor del llibre: “L’art de saber estar sol” de Pagès Editors i el psicòleg David Matamoros.
El podeu escoltar o descarregar.
Per cert, aquest programa ha estat nominat com a millor podcast a l’European Podcast Award. Pots votar aquí.
Foto CC: Ajalpha
Consells per a sobreviure a un sopar de família
Amb aquest provocatiu títol (i les dates en les que ens trobem), es presenta una pel·lícula, Animales de compañía, que amaga un drama real, basat en la vida mateixa, d’una família normal¿?
Tot i el dramatisme que amaga l’escena, tota concentrada en les poques hores d’un sopar d’aniversari, els tocs d’humor i comèdia són presents al llarg de tota la pel·lícula, i quan s’escapa la serp, el ritme s’accelera.
La fan al Renoir les Corts, i per poc temps!!
CONSEJOS PARA SOBREVIVIR A UNA CENA EN FAMILIA
1. No acudir. Por mala que parezca, cualquier excusa es buena.
2. Evitar cualquier tema de conversación. Lo mejor es no hablar, sonreír todo el tiempo, y alentar a los demás a hacer lo mismo.
3. Si tu suegro le sirve los langostinos más grandes a tu cuñado recuerda que sólo le prefiere a él porque fue el primero en librarle de una de sus hijas.
4. Antes de decirle a tu suegra que el asado está muy bueno, cuenta hasta diez. Para las suegras la frase “Está muy bueno” significa “Quiere más”.
5. Cuando tu sobrino te clave un tenedor en un ojo recuerda que sus padres sólo lamentarán no haberlo grabado en vídeo para enviarlo a un concurso.
6. No intentes lograr la complicidad de tu cuñado. Cuanto peor lo pases tú, más disfrutará él.
7. No vuelvas a preguntarle a tu cuñada si está embarazada. No lo está, lleva más de un año a dieta.
8. No olvides que la abuela sólo está sorda cuando le interesa. Ni se te ocurra criticar a Franco.
9. Cuando tu suegro diga lo de “Paella no es la comida, sino la sartén donde se hace el arroz en paella”, ahórrate los sarcasmos y los insultos. Eso sólo corresponde a los hijos.
10. No matarás.
