Cada dia anem a treballar seguint la mateixa ruta. Ens llevem més o menys a la mateixa hora, agafem la moto i gas cap amunt.

Per tant molts dies passem pels mateixos carrers a la mateixa hora, i molta gent que deu fer el mateix, també.

Nosaltres els observem i comentem a veure qui fa tard o qui no va a l'hora.És una manera entretinguda de començar el dia.

Hi ha una dona que cada matí ha de córrer arrossegant dos nens petits perquè l'autocar que els porta a l'escola està a punt de marxar. Però avui no l'hem vist, potser són a l'hospital per una dislocació del braç d'un nen de tant estirar-los… potser si es llevés 10 minuts abans…

També ens fixem amb un pare jove que baixa pel carrer Gran de Gràcia empenyent un cotxet d'aquells que m'agraden tant, però com que és alt i el cotxet petit, ha de fer una postura una mica còmica. cada dia el veiem a un tram del carrer diferent!!

Però què passa quan algun detall (estendre la roba abans de marxar, quedar amb el tècnic de la calefacció, recollir la cuina, o la mandra!) fan que marxem deu minuts més tard? Doncs que la rutina canvia, trobem gent nova pel carrer, noves situacions,… o algú que també s'ha encantat i coincidim!

“Un matrimoni argentí saturat de compromisos socials demana que no el convidin a més casaments” –> llegir

“Entra a robar en un pis, es penja en una cornisa per fugir de la policia i l'han de rescatar els bombers amb una escala mecànica” –> llegir

“Les guarderies per a homes en centres comercials causen sensació a Àustria” –> llegir

Aquestes són algunes de les històries recollides aquesta setmana a l'Absurd Dirari, un diari de notícies curioses fins a l'absurditat. Per anar-hi fent un cop d'ull en moments d'avorriment. A l'apartat del blog, si tracten també altres notícies, amb vídeos, fotografies, etc.

A través del programa Silenci, del passat dimecres, vaig veure que els creadors de Xocoa, mítica botiga pels amants de la xocolata, havien obert uns nous establiments dedicats a les galetes, anomenats Demasié.

I la veritat és que trobo bé que entre tant disseny, 3GSM i modernitats varies, també es doni l'oportunitat a innovar amb un producte que tant m'agrada!

Després d’alguns posts una mica crítics, i alguns potser avorrits, que no han aconseguit cap comentari (començo a patir per la salut dels meus estimats lectors i lectores… seguiu aquí? esteu bé?) avui un post més tecnològic.

I és que en el fons a mi és el què m’agrada, barrinar per aquí dins a veure que descobreixo de nou. I entre tanta web 2.0 i noves aplicacions, avui us proposo un compte de correu per utilitzar i llençar.

Per motius de seguretat, moltes d’aquestes noves aplicacions, requereixen un registre via email, i al final resulta que el nostre email ha circulat per mig món, i comencem a rebre publicitat sense saber de què.

Doncs ara podeu crear una adreça de correu que s’autodestruirà en 10 minuts. El temps just per fer el registre, rebre la contrasenya (si és necessari) i llestos. El servei és en català, i molts idiomes més: POOKMAIL

Però alhora que estic escrivint això, llegeixo que gmail ja permet registrar nous comptes de correu sense invitació, així que tothom qui vulgui provar què se sent sense haver d’esborrar missatges, només etiquetant i buscant… ja ho pot fer!

Tot i que pugui contenir algún topic, en general és un viatge pel món en només 1:36 minuts, prou divertit

Ho he vist al blog Jesús de Baldomá