Heu pensat mai en la relativitat de les coses? què us sembla un objecte tant simple, vist des d'una altra perspectiva?
Fotografia – elrentaplats
Més rutines
Podríem dir que hi ha dos tipus de persones. Les persones tipus A i les persones tipus B. Això es desprèn d’un estudi dut a terme per l’autor, durant quasi 27 anys, amb una precisió de llenyataire i seguint el mètode científic d’un boletaire.
Les tipus A són aquelles que quan arriben a un lloc nou (feina, gimnàs, hotel, alberg, vestuaris,…) tenen per costum utilitzar sempre el mateix lavabo. El què trien el primer dia, en certa manera se’l fan seu. El primer dia el trien perquè està net, els hi agrada, té un penjador més que els altres, el pany tanca bé, etc. i al allarg dels dies el cuidaran com si fos el de casa seva i mai, mai li faran el salt. Bé, mai, mai….
Les persones tipus B són les que no es preocupen tant, ja sigui per mandra o bé per passotisme, els hi és igual. Tal com arriben, es posen al primer lavabo que troben. Els hi és igual si el portarotllos està trencat o si no hi ha penjadors. Tampoc es preocupen massa de netejar-ho, possiblement no hi tornaran.
I aquí és quan persones A i B entren en conflicte. Quan una persona A arriba al seu lloc preferit, i abans hi ha passat una persona B, pot ser que s’ho trobi en un estat que no és el què li agradaria trobar i l’impulsi a visitar el lavabo del costat, tota indignada perquè algú no ha tingut la mateixa cura que ella.
I llavors és quan es produeix un moment màgic, amb efectes psicològics (motiu d’un posterior estudi) consistent en comprovar que hi ha vida més enllà de les seves 4 parets. Per sort descobrirà un espai nou, potser més agradable, que no pensava que pogués existir. Mentre que la persona B seguirà igual, no s’haurà assabentat de res, la A ha superat un nou entrebanc en el seu camí.
I tu, ets A o B?
Global Orgasm
Si bé fa uns mesos es va celebrar el World Jump day, amb la intenció de trencar la rutina i provar la teoria que córre pels instituts (quan comences a estudiar les lleis de la física) de que si tots els xinesos saltessin alhora, el món es desplaçaria (oi Bitrian?). Doncs ni més ni menys que 600 milions de persones es van registrar a la web. I tot i què no hi ha hagut un efecte permanent, sí què alguns sismògrafs van enregistrar el moviment.
[+18]
Doncs per als que no us en vau assabentar o aquell dia no hi vau pensar, apunteu a l'agenda: 22 de desembre Global Orgasm, a l'hora que volgueu. Ara no es pretén canviar l'òrbita terrestre -tot i què a més d'un li pugui anar arran- sinó alliberar energia positiva per un tubo en contra la guerra i el comerç d'armes
“The goal is to add so much concentrated and high-energy positive input into the energy field of the Earth that it will reduce the current dangerous levels of aggression and violence throughout the world”
MODIFICAT: Per votació popular, aquesta notícia ha estat publicada a La Tafanera
from FayerWayer
Bellesa real
Ahir entrevistaven a la noia que va guanyar el programa “supermodelos” i deia que ara que havia guanyat, li faltava una mica de cultura i llegir diaris i veure les notícies, per si li preguntaven quin era el seu escriptor preferit saber què contestar. Increïble!
Al curs de formació de models, l'han ensinistrat en què ha de saber algun autor, més que res per sortir del pas. En el fons aquesta martingala de culturitzar les models és pur “teatrillo”, perquè no diguin que només es fixen en el físic.
Però el què ja passa de taca d'oli és el que denuncia la casa DOVE, en la seva nova campanya Bellesa Real, amb aquest vídeo on es veu la manipulació brutal de la imatge. I és que una cosa és posar maquillatge per tapar arrugues i l'altre és estirar el coll amb photoshop!!
Canvi de roba…
Potser perquè he estat un mes fora. Potser perquè és una cosa que sempre faré demà. Potser perquè no trobo el moment. Potser perquè no vull trobar aquell jersei que ja no em poso i haver de decidir què en faig. Potser perquè no ens agrada desprendre'ns de les coses. Potser perquè hi haurà un munt de camises que caldrà planxar. Potser perquè vaig guardar uns pantalons no del tot nets i ara cal rentar-los, però el cistell de roba bruta ja és ple. Potser perquè ara a la roba li costa més d'assecar-se i queda humida. Potser ho faré dissabte, que tinc el dia lliure. Potser perquè també hauré de netejar l'armari. Potser perquè en el fons són dues tasques (treure'n una i recollir l'altra). Potser no tinc prous penjadors.
Per sort, ja està fet. El meu armari ja té la roba d'hivern a punt pel fred. I el vostre?
Viure amb allò just i necessari
Krahn – Magazine La Vanguardia 12/11/06
Bombolles de sabó
Les bombolles de sabó són una de les expressions artístiques més espectaculars. Tenen la virtut de fer embadalir tant a infants com a adults, pels seus colors, per la seva mobilitat i per la seva extrema senzillesa.
Les bombolles de sabó donen un toc d’alegria a un instant, sovint passatger, però que és on rau la transcendència d’aquests objectes. El què fa mantenir expectant a tothom, homes i dones, nenes i vells, és l’emoció de veure una cosa tant fràgil, resistir més del què sembla.
Alhora, els jocs de llum i color que li donen el sabó, regalen uns instants màgics, que ens traslladen a una altra dimensió. Això sí, només són uns instants. Gaudim dels instants.
Bicicleting
Amb tant d'enrenou pels efectes del canvi climàtic, l'ús de la bicicleta s'està consolidant a moltes ciutats. Londres no n'és una excepció i a simple vista, semblava que la gent anava més amb bici per Londres que per Barcelona, inclús els dies de pluja, ple de gent amb bici i impermeable.
A Londres, van posar en marxa una iniciativa per promoure'n el seu ús, com d'altres que ja s'havien dut a terme en altres ciutats, consistent en posar 10 bicis a disposició dels ciutadans, sense lligar ni res. 10 bicis de gamma alta, pintades de groc i amb cartells publicitaris. Si tu en veies una la podies agafar, fer-la servir i quan la deixessis, un altre l'agafava, gratuïtament. I alhora, es posava en marxa una web perquè tots els usuaris d'aquestes bicicletes poguessin deixar missatges. Un total de 230.000 visites a la web i centenars de viatges, avalen l'èxit de la iniciativa.
“Un noi arribava tard al cine, on l'esperava la seva novia, i com que amb bus tardaria molt, va veure una bici d'aquests i va arribar puntual!” i com aquesta, mil històries més…
Però sí, tot el què us esteu suposant, és el què finalment va passar: passades les 6 setmanes d'experiment, quan l'ajuntament anava a recollir les bicicletes, que volien enviar a un projecte a l'Àfrica, fiufiu ja no les va trobar! I ja poden preguntar a la web o als fòrums, què no hi ha manera de saber un són.
Sis setmanes de vida! Quan haguessin durant a Barcelona??
Per a qui li interessi, el proper diumenge es fa un acte a 28 ciutats, reclamant l'ús de les bicicletes per reduir les emissions de CO2.
Nous amics…
Sí, acabo d'arribar a Barcelona i estic fent nous amics.
Bé, de fet, eren uns “amics” que havia deixat enrere abans de marxar i que ara he retrobat.
No acabo d’entendre perquè amb tantes comissions i quotes com paguem, els bancs no obren cap tarda de maig a octubre! És que no tenim ni dret a accedir als nostres diners ni una setmana a la setmana. A l’Agost fa calor, però de Maig a Octubre???
En fi, els “amics” del banc ara, que ja obren a les tardes, volen que em faci una assegurança amb ells, que em compri un ordinador portàtil nou, a crèdit i més car que al Mediamarkt, i que em faci un fons d’inversió, que per assegurar podria ser de 75 i 25, per no patir.
Doncs abans de marxar, el meu “amic”, el qual encara visito sovint perquè em cau més simpàtic que els de l’oficina més propera, insistia en que necessitava tot això. Però el tio era sincer, i això m’agrada, jejeje. Perquè clar, ara tindrà una nena i ha de pagar la hipoteca (que tal i com estan els interessos…) i necessita col•locar tot el què pugui!
I ahir que vaig exercir el meu dret a anar a la caixa a la tarda, a una altra entitat que la del meu amic, em van insistir en canviar l’assegurança de la moto, que “a vegades surt més a compte la nostra assegurança, ni que ho tinguis junt amb tota la família i et facin bonificacions”.
Així què, per qui encara no ho sàpiga, les caixes no obren a les tardes de Maig a Octubre, per preparar els nous productes que vendran a les tardes, quan el fred i la manca de claror deprimeixen a qualsevol!