Aloha spirit; ànims i energia!
+ (20-05-1959 a 26-06-1997) Biografia Wikipèdia) + Hawaii compleix 50 anys (i ara es troba en dificultats, via oriolladó)
Tribut al hawaiià Israel Kamakawiwo’ole
L’arbre de la vida
L’arbre de la vida, un laberint difícil de desxifrar.
(Gustav Klimt, L’arbre de la vida)
Sant Lluís
Avui és Sant Lluís. Avui comença l’estiu. Un dels dies amb més hores de sol.
Un sol que s’ha de concentrar només en un sol punt.
Tota l’energia que desprèn el sol, concentrada en un sol punt!
El món el canvien les persones
Sempre ens podem estar lamentant de “què puc fer jo per canviar alguna cosa”, “per molt que faci jo, no servirà de res”, etc.
Però avui he vist que el món el canvien les persones i que és la seva actitud i el seu dia a dia el què mica en mica pot anar transformant les coses. Una persona sola, possiblement no pot incidir en un canvi molt gran, però pot parlar amb el del costat, perquè parli amb el veí i aquest ho comparteix amb la família, etc. i mica en mica, una idea o una actitud es va estenent.
Avui hem tingut l’oportunitat d’escoltar en Narcís Sánchez sobre com funcionen els bancs. Només a partir del coneixement real de les coses podem triar i ser conseqüents amb com volem viure. I si algú t’explica com funciona, ja és cosa teva triar. I si a més a més ho comparteixes amb la família, amb amics, etc., aquestes idees i aquest coneixement es va estenent, poc a poc, però conscient.
Foto CC: Stringgle
Ciberaccions de Greenpeace i Inditex
INDITEX es defensa contestant els emails de ciberactivisme promoguts per Greenpeace sobre l’ús de cuir provinent de l’Amazones http://sharetext.org/BM7
L’home que corria més que el sol; cuita el sol
La llegenda diu que, la vigília de la Festa Major del poble, es feia una carrera a peu en què només hi participaven els fadrins. Es donava la sortida a la plaça del poble just a la posta del sol, i es tractava d’arribar dalt de la muntanya abans no s’amagués el sol. El premi era el dret a escollir fadrina per a tots els dies de la festa major. (conte de “L’edat de les Pedres”, de Pep Coll)
En aquest cas, es tracta de pujar al cim del Monteixo (2.905) des d’Àreu (1220) abans que ens atrapi l’ombra del sol. Una distància de 4.000 m. amb un desnivell de pujada aproximat de 1685 m. És la Cuita el sol!
Però aquest any la llegenda no s’ha complert. La neu per sobre els 2.200 m. i el risc de tempesta van obligar a variar l’itinerari. Era perillós que 600 persones comencessin a pujar muntanya amunt, fins quasi els 3000 m. al vespre, amb fred i neu, i que comencés a llampegar, fer pedregada, etc.
Només lamentar, que tot i el canvi de recorregut, l’organització no fos capaç de comprar garrafes d’aigua i portar-les a l’arribada (on s’hi podia arribar amb cotxe), tenint en compte l’elevat preu de la inscripció.
Un altre vídeo, el reportatge de Temps d’Aventura de fa uns anys.
Més info: Meteopallars
Foto CC: MeteoPallars
Què va passar fa 20 anys a Tiananmen? (enllaç corregit)
Què va passar fa 20 anys a Tiananmen? (enllaç corregit)
Coneixem realment allò que perseguim?
Sort que de tant en tant algú ens dóna un cop al cap amb una paella de ferro, i després de veure les estrelles, t’obliga a pensar una mica…
En aquest cas, Isabel Coixet, parlava de la “història del gos llebrer”, a una entrevista a El Periódico:
Una de les millors històries que he sentit té a veure amb un llebrer. Un home veu un llebrer dormisquejant a l’entrada d’una casa. S’hi acosta per parlar-hi i mantenen una conversa més o menys com segueix: “Què passa, no corres a les carreres?”. “No”, respon el llebrer. “Per què, ets massa vell per córrer a les carreres?”. “No, encara corro”. “Llavors, què passa?, Ja no guanyes carreres com abans?”. “Vaig guanyar un milió de dòlars per al meu amo”. “I què va passar, et tractava malament?”. “No, ens tractava molt bé quan corríem”. “Vas tenir lesions?”. “No”. “Llavors, què?”. “Em vaig retirar”. “Per què et vas retirar?”. I el llebrer respon finalment: “Un dia vaig descobrir que després de tant córrer i córrer, el conill que perseguia ni tan sols era real”.