Bon any 2009

IMG_5640 = 600 ítems on Flickr

Pren temps per treballar,
és el preu de l’èxit.

Pren temps per meditar,
és el preu del poder.

Pren temps per jugar,
és el secret de l’eterna joventut.

Pren temps per llegir,
és la manera de conèixer.

Pren temps pels teus amics,
és el camí a la felicitat.

Pren temps per riure,
és la música de l’ànima.

I el més important,
pren temps per estimar i ser estimat.

Proverbi indi
—–
p.d: Crec que no hi ha millors paraules per a desitjar un bon any 2009, només espero que per a tothom sigui millor que l’anterior.
I un altre missatge en format musical:
Miquel Abras – Crida ben fort:

Can Cortada

Restaurant

Telf. 93 4272315 – Web
Avda. de l’Estatut de Catalunya s/n
08035 Barcelona

Un emblemàtic restaurant en una preciosa masia del s.XI restaurada a la part alta de Barcelona, on gaudir de plats típics de la cuina catalana. Un lloc idòni per a cel·lebracions de tot tipus o sopar romàntics i tranquils. Recomanen: “Crosta” Mitjana de vedella sobre crosta de sal marina, Ànec amb peres, Pollastre amb escamarlans, Llet fregida amb xocolata calenta. Preus entorn dels 25 euros per persona.

Tapa Tapa

Bar de tapes

Telf. 93 4883369 – Web
Passeig de Gràcia , 44
08007 Barcelona

Variada oferta de tapes al centre de Barcelona, per un preu mitjà de 15 euros, es poden degustar una gran selecció de tapes, embotits, cassoles, etc. acompanyades amb una variada selecció de cerveses.

Sandwich & Friends

Restaurant / Bar
Telf. 93 3427376 – Web
Rambla Catalunya, 5 (cantonada Gran Via)ç
Barcelona (Consulta la web per veure els altres 4 locals)

Original Bar – Restaurant amb “sandvitxos creatius, de qualitat i sofisticats”,  amanides, enrotllats freds i calents, baguettes acabades de fornejar i pizzetes en pa de coca. Decoració moderna de Cesc Pons i un gran mural de Jordi Labanda

A canviar el món, som-hi!

Tots voldríem fer alguna cosa per millorar aquest món, però no tenim molt clar per on començar … però els teus petits gestos quotidians poden convertir aquest planeta en un lloc una mica més agradable per viure. Somriure, reciclar les teves velles ulleres, abraçar a algú, rebutjar les bosses de plàstic o aprendre’t un bon acudit són algunes de les 50 accions que et proposa aquest llibre promogut per We Are What We Do, un moviment que al Regne Unit s’ha convertit en una autèntica commoció social amb milers de seguidors i amb un lema molt clar: Petites Accions x Molta Gent = Grans Canvis.

El Llibre  “Vamos a Cambiar el Mundo

+ Entrevista de La Vanguardia a l’autora del llibre.

Ulls i mirades

“Tots els ulls miren, pocs observen i molt pocs hi veuen”

La Pell Freda – Albert Sánchez Pinyol

Foto: Michele Catania

bons homes

Acabat de llegir el llibre Terra d’Oblit. El vell camí dels Càtars, d’Antoni Dalmau. Molt interessant, una part de la història (com moltes altres èpoques) que desconeixia del tot. I em sap greu no saber més coses d’història…

El llibre utilitza la història de dos joves per transportar-nos al segle XIII i anar explicant, amb tota mena de detalls i descripcions, qui eren els Bons Homes, com es vivia en aquella època i la persecució que van patir (Inquisició, etc.).

Com explica l’autor a la nota final, el mot Càtar, era un nom pejoratiu per referir-se als “Bons Homes”.

M’ha sorprès molt l’ús de vocabulari de l’època, i és que tot i ser una novel·la, està àmpliament documentat, com s’explica amb detall al final del llibre. I moltes de les paraules catalanes que m’han cridat l’atenció (algunes, eh, no les posaré totes), les recullo a continuació. Moltes estan relacionades amb la vida al camp, doncs la majoria de personatges del llibre vivien de pagès, pastors, etc.

Traguinyol: traguet
Bacivar: separar les ovelles dels marrans
Gaiato: bastó com un garrot, ‘porra o garrot’
Sadollar: Satisfer plenament un apetit del cos. Satisfer plenament la gana, atipar.
Neulir-se: Anar perdent, un ésser viu, les forces, la vitalitat, el bon aspecte, etc., per consumpció gradual; decandir-se.
Troca: Madeixa. En el sistema català de numeració del cotó, conjunt format per deu madeixes de 500 canes.
Rastells: Rascle. Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.
Manyac: De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet. Només vol que li facin carícies: és molt manyac. Terme afectuós usat per a designar un infant, un moltó o una ovella, etc. Carícia, manyaga.
Fatic: Esforç treballós, penible, que hom fa per vèncer una grossa dificultat o les dificultats que li sobrevenen.
Garlar: Parlar de coses fútils, pel gust de parlar. Xerrar, refilar, refilar, fer piuladissa els ocells.
Contumaç: Que es resisteix obstinadament a complir les ordres de qui comanda.
Domàs: Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama. Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs funerals.
Cairell:Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, emprada a l’edat mitjana.
Coltell: Instrument que consisteix en una fulla d’acer relativament curta, amb un sol tall i amb un mànec de fusta, de metall, etc., a vegades formant una sola peça amb la fulla; ganivet. Eina consistent generalment en una fulla d’acer amb un mànec o dos, usada en diversos oficis.
Delmar: Causar una gran mortaldat la guerra, les malalties, la fam o qualsevol altra calamitat. Delmar les forces enemigues.
Barbacana: Obra de fortificació interior i exterior situada davant punts estratègics (muralles, portes, ponts, places, valls, etc.) per tal d’obligar a l’escissió i a l’escalonament de les ofensives enemigues. Teuladeta que tenen algunes finestres per a protegir-les de la pluja.
Carnalatge: A l’edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials.
Ahuc: crit, grinyol, soroll… ??
Jull:Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Lolium temulentum), d’arrel fibrosa, fulles linears i espiga amb espícules grosses i oblongues (barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions).
Melgoresos: De Melgor (territori feudal del Llenguadoc).
Capet: Persona de poc seny, eixelebrada, de conducta lleugera.

I no he trobat el significat de l’expressió “Tocar les hores petites”… algú la coneix?

I quan tinguem uns dies lliures, doncs a récorrer el Camí dels Bons homes (wikipèdia)!!

Petjades de tardor

Autumn feelings II..Autumn feelings IIIAutumn feelings I..Autumn feelings IV

autumn feelings – elrentaplats

Viatge per l’Àfrica Occidental

Avui fa un any que marxàvem cap al sud, una furgoneta, dues motos, tres sonats i 15.000 km de carretera per endavant, molts dels quals vaig recórrer en solitari.

Ara mateix apagaria l’ordinador, i me n’hi tornava pitant, però com que no podrà ser, com a mínim recordar tots els moments que vam passar en aquell viatge. Portava un portàtil mooolt vell que em permetia anar escrivint cada dia i després entrar a qualsevol Ciber a penjar-ho al blog, i hi ha molta informació escrita de tot el viatge.

Hi va haver moments de tot, alguns de més difícils i d’altre més divertits, però que al final tot va acabar bé, amb el record d’un experiència impressionant; la descoberta d’un continent i una gent que t’atrau per sempre.

I pels que no sapigueu de què anava la història aquí deixo el primer post que en parlava, el 9 de desembre de l’any passat:

Havien de ser 10 dies per Marroc però la cosa s’ha anat ampliant. La resposta a la pregunta “Ja t’ho pensaràs, eh?“No m’ho he de pensar gaire, jejeje, demano uns dies i marxem.”

Així que marxem dijous a fer una volta: una furgoneta, un remolc, dues motos d’enduro, tres sonats i quilòmetres i quilòmetres de desert.

La previsió és tornar el dia de reis aprox. Però tot és bastant imprevisible i hi ha marge per a la improvisació i mantenir la seguretat del viatge.

Travessar tota la península fins a Algeciras, travessar l’estret de Gibraltar i entrar a Marroc. Travessar tot Marroc. A Marrakech ens separem, les motos camps a través (desert + Atlas) i la furgoneta per la carretera de la costa fins a Noadibou (Mauritània). Visitar diferents punts d’aquest país i decidir allà si dóna temps i és viable entrar fins a Bamako (Mali). Sembla que arribar al País Dogón amb la furgoneta serà més complicat.

De Mali en línia recta fins a Dakar, alguna volta per Senegal i tornada, directa per “l’autopista” fins a casa.

A partir d’ara la crònica del viatge, detall a detall, en funció de les connexions a internet que puguem anar trobant.

Us podeu anar fent una idea del paisatge i de l’ambient, a través de l’experiència de Sergi Fernàndez, que ha fet “7 deserts amb un parell de rodes”, una aventura en solitari amb bicicleta, l’últim el del Sàhara, que podeu veure el vídeo aquí que van passar a tempsdaventura.

L’aventura a començat ja abans de sortir de Barcelona, avui mateix. Uns cables “sueltos” de la bateria, arranca/no arranca i trucada al RACC. A riure que són dos dies!!

Només Marroc?

De totes les experiències, les dues més difícils van ser el problema de la roda i entrar a Senegal, que es pot resumir així:

“Acaba un enèsim dia llarg del viatge. No us escric mai abans que tot s’hagi solucionat i el to amb el què ho escric, us asseguro que no té res a veure amb com visc aquests moments més tensos i d’incertesa. També em relaxa i em serveix de teràpia per relativitzar i assimilar tot el que ha passat. Acabo esgotat, però tot solucionat!!”

I per ordre cronològic, així continua el viatge:


No hi ha cap foto als posts perquè al canviar de plataforma s’han “perdut”, però en podeu veure algunes triades aquí:

…. un viatge, un gran viatge!!

Restaurant La Polpa

Restaurant
Telf. 93 3238308 – Web
C/Enric Granados, 69
Barcelona

Interessant cuina Mediterrània amb reminiscències orientals, on es combinen plats i productes autòctons mediterranis amb receptes orientals. Destaquen les amanides de tot tipus, verdures i uns postres originals i excel·lents (3,6€ aprox.). Menú migdia econòmic.
Un dels meus restaurants preferits de Barcelona!

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas