Avui La Vanguardia, ens sorprèn amb una notícia curiosa sobre la ciutat de Barcelona. I és que des de l’Ordenança del civisme, ara s’ha d’ordenar i organitzar tot, fins i tot els llocs emblemàtics i atractius turístics, perquè perdin la originalitat i siguin més fins i pulcres.

Es tracta de la Rambla de Barcelona, passeig amb un encant i atractiu conegut arreu del món. Doncs aprofitant que les casetes d’ocells i rèptils no compleixen les ordenances de medi ambient, i s’hauran de reconvertir, també ordenarem les estàtues humanes.

Ara, per ser bohemi, rodamón i artista, a Barcelona cal acreditar-ho. A tots els llocs del món on he anat mai ho havia vist, i hi ha ciutats més riques amb índex de persones al carrer més alt (p.ex. Chicago) i no els hi exigeixen diploma.

Doncs a Barcelona si! Ara per ser estàtua de carrer, caldrà obtenir un certificat de qualitat, després de superar una prova. Suposo que es convocarà un procés de selecció, amb un tribunal, que si es fa correctament haurà de ser expert en el tema (President de l’Associació d’estàtues humanes, Veterà de l’estatuisme, Professor de Doctoral en estatuisme, Historiador i periodista estatuístic, etc.) i que pel fet de ser experts cobraran una pasta, però una pasta… Perquè una cosa és clara, la millor feina del món és la d’Expert. Tu et fas expert, del què sigui, i au, a voltar món amb les teves conferències i powerpoints. Seguim al tema, amb el què cobren aquests experts, multiplicat pels dies de selecció que s’hauran de fer (pq Barcelona és la meca de l’estatuisme i hi haurà més cua que al càsting d’OT) i sumat el dinar Botafumeiro que se li ha de donar al tribunal com a mostra d’agraïment (és que això de ser expert…) suma una quantitat mooolt superior a la que puguin treure fent d’estàtues tots els aspirants junts a la Rambla durant un any.

En fi, jo crec que un estatuaire, si s’està 8 hores al dia a la Rambla i no recull més de 3 euros, no durarà més d’una setmana. Per tant seria el propi públic, qui per selecció natural triaria les millors, i l’ajuntament podria destinar els diners del tribunal en ajuts i cursos d’ocupació pels estatuiaires fracassats!

Només és una idea.