Bugaderies II

Laundry

Com deia una de les fidels seguidores d'aquest bloc, la bugaderia que vaig exposar, era certament depriment.
Jo hi vaig anar un dissabte al matí, ple de llum, gent de tots colors i edats, diaris, música… però és veritat, que dies abans, quan buscava una bugaderia per allà aprop, uix, feia “iuiu” eh! Volia entrar a preguntar quan costava i quan temps trigava un programa normal de rentat i el posterior assecat, i aiaiai em va costar. Era tard, fosc i plovia. Dins hi havia poca llum, amb fluorescents que pampalluguejaven i la gent que esperava, ni llegia ni res, miraven a terra i a esperar. Moltes pel•lícules han aprofitant escenes similars, i quina casualitat, a fora també era fosc i plovia! Jo no volia ser protagonista dels diaris de successos i premsa groga anglesos (famosos a tot el món), i ser partícip de la reproducció d'alguna d'aquestes escenes, així que vaig decidir que tornaria dissabte, costés el que costés i trigués el que trigués.

Doncs bé, passada una setmana la cosa ja no s'aguanta i urgeix una nova visita a la bugaderia. En aquest cas la situació és ben diferent.

La bugaderia del campus està al mig de la plaça, i plena, plena! a tothora. El curs va començar fa una setmana, i ara toca que tots els nouvinguts, s'iniciïn en aquest ritual.
La sala, petita i estreta, estava plena de nois i noies de disset – divuit anys, i no hi havia màquines lliures. Aquests nouvinguts, encara no coneixen a gaire gent, i per tant van tots junts amb els companys de classe a fer la bugada. Ells aprofiten per lligar amb les noies: “jooo i aquí on s'ha de posar el sabó, algú ho sap? (mirant a una noia, es clar!)” i mentre la cua ja surt fora i ens estem esparant a peu dret, una noia comenta en veu alta, “Ui, els diumenges està a tope això, eh, tothom deu aprofitar” Home, i si us poseu d'acord tota la classe per venir junts, encara més! En fi, ho deixo per més tard.

Quan torno al vespre, la situació és totalment diferent. Hi ha màquines lliures. La gent és més gran, els ànims estan més apagats i hi ha menys o cap comentari ni bromes. Cadascú al seu rotllo! Serà l'edat? No, jo prefereixo pensar que és l'hora i que ja s'ha post el sol!

En fi, han passat 31 minuts des de que he posat la màquina (aquí valen 1,5 pounds) i és hora de posar-la a l'assecadora.

Fins aviat!!!

p.d: estic pensant en fer la guia Lonely Planet Bugaderia, perquè els rodamóns del món sàpiguen on es posen.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas