17/12/2007
Tafraoute – Tan-Tan

Ells han marxat amb la intencio d'entrar a Mauritània per un petit poblet que hi ha darrea les muntanyes. Si no poden hauran de baixar amb mi fins a Noadibou.

Avui he desfet la carretera feta ahir nit, de Tiznit a Tafraoute, i de dia he pogut veure l'impressionant vall du Kerdous; muntanyes seques i pedregoses i oasis a les fondalades.

Quan era a 10 km de Guelmin se m'ha reventat un pneumàtic al mig d'una llargaaa recta.

He parat a canviar la roda i vès per on, l'eina que va amb el gat no és de la mateixa mida que els cargols de la roda; quina gràciaaa!! He caminat fins a una masia perٍ tot i tenir el pati ple de pneumàtics m'han dit que no tenien cap eina… Ha parat un taxista, que tot i tenir el cotxe ple de passatgers, m'ha deixat la seva clau i mentre jo treia una roda ell preparava l'altra. A Guelmin m'han hagut de canviar el pneumàtic…

Mentre esperava al taller, he dinat un quart de pollastre amb salsa no sé què i patates fregides, a peu de carretera on menjava tothom.

Després seguir fins a Tan-tan, assentament d'antics nomades i comença a haver-hi molt més control policial i de l'exèrcit.

He anat fins a la platja, per 28 km més volia arribar-hi 😉 i és on hi ha els campings. I encara he estat a temps de veure-hi pondre's el sol. He aprofitat que estava a un camping i tindria dutxa per anar a correr una mica i estirar els musculs, tantes hores dins la furgo acabaré garrativat.
Passeig maritim amunt i avall amb el frontal petit, mooolta humitat del mar; boirina, poca gent, cases de colors i poca llum donaven un ambient molt curiَs.

Diu la guia que la carretera de Guelmin a Tan-Tan és l'inici de la desolacio.. tot i que no ha estat fins passar Tan-tan que m'ha rebut el gran desert, i amb una posta de sol impressionant!! Ara si, encara queden més de 1000 km per entrar a Mauritània, pero comença el Sàhara Occidental!!