Tot sorgeix de la sensació que tenia just abans de marxar a Estats Units; moltes coses diferents alhora, molts projectes, mil activitats, feina i mil propostes de temps lliure. Podré amb tot? De moment marxo i quan torni ja ho reprendrem.

24 hores abans de tornar, tornar al dia a dia (que no rutina), tenia unes hores lliures, tirat de banc en banc dels aeroports (que hi han posat recolzabraços perquè no t’hi puguis estirar), i vaig aprofitar per llegir un altre llibre “The one who is not busy. Connecting with work in a deeply satisfying way” de Darlene Cohen. Vaig marxar de Barcelona amb moltes coses per acabar (i he tornat amb feines noves!!), i el llibre t’orienta perquè totes aquestes coses no ens allunyin de gaudir del què fem i de tot el què hi ha més enllà de la feina. No soc un workoholic però de tant en tant val la pena parar i recordar-s’ho a un mateix, per no ser absorbit.

Estar ocupat “és el problema”, conèixer i aprendre “com fer-s’ho” és la solució. L’hauran escrit pensant en mi aquest llibre?? Bé i en altra gent que conec.
🙂

A part d’algunes consideracions teòriques, el llibre també es basa en petits exercicis.

– Caminar pausadament, observant tot el que passa al voltant o en què passa dins nostre (quins muscles s’activen i treballen, com es mouen els ossos i les articulacions, com circula la sang, etc. L’objectiu és entrenar-nos per saber focalitzar l’atenció, concentrar-se, no deixar-se emportar només per les preocupacions, etc.

– En les estones de menjar, concentrar-se en el què estem fent; com masteguem, què mengem, quines olors sentim, quin gust té, com empassem… són alguns principis de la cultura de l’Slow Down (que no és el mateix que Down Under, tot i que jo ho relaciono).

El llibre parla de dues opcions quan ens veiem atrapats per la feina: els trencaments (deixar-ho tot uns dies) o modificar el nostre comportament i actitud en el dia a dia. La primera opció té poc secret, desconnectar uns dies per agafar aire, relaxar-se i distreure’s, per carregar les piles i tornar-s’hi a posar.

La segona opció és més complexa però amb un resultats més positius a llarg termini. Implica uns canvis que permeten viure sense la sensació d’ofec, de pressió o d’estar constantment ocupats.

Per a dur-ho a terme, el llibre descriu molt bé les tècniques i recursos, aplicacions de la meditació Zen al dia a dia, etc., tot és qüestió de ser conscients de la nostra situació i tenir interès en canviar i millorar-la. It’s up to you!!

I finalment considera que és necessari desenvolupar dues habilitats:

1. Saber centrar-se en una tasca, sense que la resta de coses ens desconcentrin però alhora saber veure la situació globalment i veure la relació i implicació que existeix entre tasques.
2. Saber passar d’estar concentrat en una tasca, a concentrar-se en una altra, de forma ràpida, concreta i efectiva, per aprofitar bé el temps que hi dediquem.

I com a conclusió, m’agrada la frase que diu “només ens adonem i som conscients dels processos de les coses, quan aquests comporten més temps del què voldríem per aconseguir aquella fita, tasca o objectius. No gaudim mai del procés”.
Take it easy!!
🙂

P.d: És el típic llibre primet, que un cop s’ha llegit, al prestatge de casa no hi fa res, així que si algú el vol llegir (i practicar anglès) doncs el poso en circulació!! O bé el podeu llegir en línia aquí.

ACTUALITZO (16/6/08): Amb l'aportació del comentari del Ferran, poso una mica de música al post. A totes les festes sempre em demanava que li posés Morcheeba, doncs aquí també 🙂