Semblava que no podia ser; arribar a la capital de Noruega amb un sol i bon temps que no feia a Barcelona. Ni un núvol, l’anticicló escandinau feia acte de presència.

Si una cosa he après voltant amunt i avall, és que quan s’associa un determinat temps a un país o ciutat, no són més que tòpics, i els tòpics són per trencar-los. Potser la bona sort que m’acompanya sovint hi ajuda, però visitar Londres amb sol durant 5 dies, 3 mesos de tardor a Holanda amb poca pluja, o estrenar la primavera a Noruega amb més calor que aquí, o tempestes al desert o en llocs on només hi plou 3 dies l’any, demostren que no és més que un tòpic. I si pel que sigui la pluja fa acte de presència (cosa que no m’agrada), no ha de ser cap impediment; es pot anar igualment amb bicicleta, visitar més museus, botigues, llegir, escriure,… i potser no permet jeure en un parc prenent el sol, però t’obliga a descobrir altres racons que si fes sol no hi pararies.

Arribar a un aeroport que es troba a 100km de la capital és un pal, sobretot si t’has hagut de llevar a les 3 de la matinada, però permet veure una part del país, els pobles, boscos, camps, granges,… que d’altra manera tampoc veuries.

M’he allotjat a l’alberg Perminalen Hotel, he visitat l’Opera House, que acaba de rebre el premi Mies van der Rohe d’arquitectura i disseny (+), és un edifici original que recorda la intenció de l’Òpera de Sydney o la de Tenerife, però amb formes diferents. Amb els anys, han anat obrint la ciutat al mar, el Fjord d’Oslo, que és com una gran badia amb illetes al mig del mar. I on ara hi afegiran el nou Museu de Much, que construirà Juan Herreros, mentre que l’actual ja està tancat per obres. Però han passat els quadres més representatius al Museu Nacional d’Art, Arquitectura i Disseny, que val tant la pena que li dedicaré un article a part.

Museu tancat = passejada pel parc. Aprofitant que tothom anava en màniga curta, banyador, o sense samarreta, era el dia ideal per descobrir el lloc d’esbarjo més gran de la ciutat, el Parc de Vigeland. Ja t’ho poden dir, ja, que és un dels atractius més importants, que fins que no hi poses els peus no veus el perquè. Coincidia que era un dia festiu i tothom, tothom, va fer-hi cap: barbacoes, picnics, partits de futbol, bicicletes, gossos, i jeure jeure… Moltes ciutats tenen parcs d’aquest tipus, enormes, verds i oberts (Barcelona no) i realment la gent ho aprofita. També se’ls veia ansiosos de sol, tot s’ha de dir… Al principi no sabia a què es devia tanta escultura per tot arreu, totes humanes i nues, però originals i divertides. I és que de fet, es tracta d’una exposició d’art permanent, que Oslo va encarregar a Gustav Vigeland i que en una extensió enorme, inclou jardins, fonts, monuments, passeigs, i un museu.

També va coincidir la manifestació de l’1 de maig, la dels asilats sudamericans, la de la legalització de la Marihuana (vídeo) i la curiosa celebració dels estudiants que acaben el batxillerat i entraran a la universitat. Vestits tots iguals, vinguts d’arreu del país, passen un cap de setmana de bogeria, festa i descontrol fent mil i una prova (tipus gimcana), com caminar de quatre grapes tot el passeig principal.

A 20 minuts amb tren, s’arriba a les afores, on hi ha Holmenkollen, un dels trampolins de salt més espectaculars del món, des d’on es veu tota la ciutat i que ara estan reconstruint pels campionats del món del 2011 (aquí es poden veure les obres en directe). I això és una recreació de com quedarà:

Tota la ciutat és tranquil·la i sembla residencial, cases de tres plantes, poc trànsit, bicicletes… i alguns graaaaans edificis i centres comercials (evidentment, a l’hivern hi ha poques hores de sol i mooolt fred).

Amb dos dies és suficient per veure Oslo (però no tots els museus, illes, etc.), però la Noruega de veritat és la que comença més enllà, i que caldrà tornar-hi, possiblement amb un furgoneta!!

Més fotos del viatge :jump:

Per cert, l’1 de maig, el sol va sortir a les 5:30 i es va pondre a les 21:15… moooltes hores de sol!!

Per cert 2, també he anat comprovant com les estacions de tren, bus, etc. són llocs d’ambient (i el nocturn pot tendir a perillós). Fins i tot a l’estació del Nord de Barcelona, quan érem tots dalt del bus, a les 3:45 am. van robar una maleta com si res, i tots a córrer. Al loro!