St. Louis, SENEGAL

30/12/2007

Ahir vaig parlar amb en Jordi i el Ciscu. Trigaran un dia més del previst a arribar a Dakar però tot bé. Passarem la revetlla de cap d'any allà. Vol dir que jo tinc un dia més i com que Dakar és mooolt gran i caòtica, em quedaré aquí a St. Louis. Això si que ho podem considerar més turístic. Està ple de gent europea passejant amb els carros de cavalls, pujant i baixant dels taxis… La ciutat té edificis d'estil colonial tot i que estiguin en ruines i hi hagi brossa per tot arreu. També és ciutat de pescadors i és impressionant veure aquests grans cayucos com descarreguen el peix, les xarxes i comencen a traginar trastos amunt i avall carregant camions.

Alguns ja ho sabeu, m'encanten els mercats!! i aquí (a Marroc, Mauritània i Senegal) en trobo un a cada poble, gran o petit, però n'està ple!! Colors i gent per tot arreu!! carrerons petits, parades ordenades i ben posades, d'altres sense cap ordre ni concert, i alguns el carro, el vespino o el ruc serveix de taulell per vendre els seus productes. El mercat és com el centre del poble, la gent hi va a xerrar, trobar-se amb els amics o passejar, estan plens a totes hores. He comprat dàtils grapejats, menta pel te i el Ciscu a Marrakech volia unes sàrries de vimet per la moto però al final no es va atrevir i ara clar, tot carregat a la motxilla, jejeje.

He estat passejant tot el matí, després de córrer una estona per la platja mentre pescadors llençaven la xarxa a mà des de la vora. Està ple de botigues d'artesania i el trànsit i tot és molt més ordenat que a Mauritània. Aquí enlloc de Mercedes, la majoria són Renaults, però mooolt vells. Els autobusos són relíquies dels anys 60, sense vidres ni a la cabina, i retrovisors no en porta ningú. Però avui vaig a peu i m'ho miro des de fora, jajajaja.

Al migdia bany a la platja, que està congelada (és hivern i és Atlàntic) però valia la pena, aquí fa molta més calor.

Després passejar per una altra part de la ciutat on feien espectacle al carrer, de percussió i cant. Senegal és la capital africana de la música i del ritme i a tot arreu toquen tambors, etc. A més a més aquí Sant Louis hi ha molts locals de música en viu i ambient nocturn.

No sé quin país és més pobre, però el fet que a Mauritània no hi hagi cap caixer automàtic enlloc, ni a la capital, deu voler dir alguna cosa. De fet, he arribat aquí escurat literalment, xuclat, absorbit i exprimit. Avui havia de trobar un banc però era diumenge, juers… que he de pagar el camping… i la tornada!! per fi m'han acompanyat a un caixer que tenia un policia de vigilant i tot, i he pogut solucionar el tema econòmic, espero, ja fins a Barcelona.

Avui al principi em feia por treure la càmera enmig de tanta gent, per no cridar l'atenció o que algú me la volgués prendre… però era tal l'ambient que si no la treia perquè tenir-la? He estat caminant molt, inclus travessat tot el barri de pescadors i cap problema.

Molts nens i nenes em tiraven la mà perquè m'ajupis al seu costat i els hi fes fotos. Si no els hi donava “argent”, je n'ai pas… doncs en tenien prou amb veure's a la pantalla de la càmera i es feien un fart de riure, tant que tenia cua!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas