Sempre he tingut “l’habilitat” i “privilegi” de que molta gent em demani favors o encàrrecs del més surrealistes. A la meva família, grans partícips d’aquests serveis, en diuen dàtils, perquè tenen més os que carn
🙂

Des d’anar a l’antic barri de Poble Nou de Barcelona, a un carrer que no existia i una botiga que no coneixia ningú, per arreglar una guitarra (i la vaig haver de portar a coll), portar una vaporetto a Vilassar (això demà), fins a rebre un email de San Sebastian per si m’anava bé quedar amb un desconegut el tiet Alemany del qual feia unes peces artesanals per acoblar objectius de càmeres de fotos a les càmeres de vídeo professionals i mig d’estranquis fèiem la compraventa al mig d’una plaça de les Corts.

Però l’encàrrec de l’altre dia, per no perdre la tradició també tenia el seu punt estrafolari. Una tieta-avia m’explica que a les classes de la universitat (per a majors de 75 anys), han fet fora a la professora que més els agradava; l’han acomiadat!!! I per telèfon!!!! Total que s’han revolucionat i em volen embolicar a mi perquè els ajudi. Han escrit una carta a mà i en castellà, i necessiten algú que la tradueixi i la passi a ordinador, per poder repartir entre els més de 200 jubilats que assisteixen a classe i reclamar que retornin a la professora. Així que espero, pel bé de la Universitat, que s’ho repensin i la tornin a contractar… que la cosa es pot posar molt seria!!

Però tot i que sempre em toqui a mi ajudar, l’altre dia vaig tenir jo una recompensa externa, caiguda del cel???

Al gimnàs ara promouen que tinguis un entrenador personal, que et prepara un circuit, t’ajuda amb els estiraments o fins i tot fa massatges fisioterapèutics.
Total que per promocionar-ho van fer tot el dia massatges gratis! Ai l’as, la llista estava plena feia setmanes… però algú no s’havia presentat i jo que estava just allà, en aquell precís instant, recuperant aire després d’spinning, em van preguntar si tenia temps lliure, que hi havia una baixa i si volia provar-ho, jajajajaja, i tant!!!
Després de dir-me que estava fatal i que tenia dues contractures mooolt greus, “Si, si ja m’ho pensaré si m’interessa o no…”