He dormit 12 hores… no se quants anys feia que no dormia tant pero el jetlag em deuria afectar. Abans de marxar, vaig llegir que per evitar-ho el millor era no menjar res a l'avio, que els apats eren el que mes descontrolava els bioritmes i tal… pero despreciar els bons menjars de SwissAir i els unics moments que trencaven la monotonia del viatge, m'hi van fer desistir.

He caminat molt, molt. He anat a la zona 0. Recordo perfectament on era el dia que es va ensorrar tot aixo, i ara 7 anys despres hi soc aqui en directe. Segueix sent un gran forat, unes grues, i mooolta seguretat, a part de les repercussions mundials que n'ha tingut.

He travessat tot Manhattan caminant, el Ferry cap a Staten Island des d'on es veu d'aprop l'estatua de la Llibertat (me la imaxinava mes gran), he caminat molt pel port fins al pier 17 i s'ha posat a ploure a bots i barrals… tothom a cobert!! El dia no acaompanyava gaire i per fer fotos amb tan mala llum era complicat. 🙁

He travessat ChinaTown, Little Italy fins a entrar al Soho, on hi ha totes les botigues importants, i caminant fins a Union Square on encara compten els segons des de l'any 2000.

La ciutat m'agrada, te molts racons i es plena de vida, de gent, de turistes, i l'estic caminant pam a pam.
M'he assegut a llegir, prendre un cafe, escriure i descansar!! He seguit amunt per la 5a Avinguda (que tambe me la imaxinava mes gran) i entre botigues i aparadors he arribat a l'alberg, 10 minuts mes tard que tornes a ploure.

Ara actualitzar una mica aixo, i a dormir, dema encara queda molt per veure i si puc, anire als Last Minute per veure el musical Be de Mayumana.
Per cert, sembla mentida pero aqui internet es mes car que a mauritania 🙁