Avui fa 1095 dies descrivia com era Logan, el poblet de Utah on vaig passar tres mesos a la Universitat d’allà. Va ser un molt bon estiu, i on va començar a prendre forma aquest blog.
És curiós el munt de coses que han passat des de llavors, sembla tant i alhora tant poc que no sé què pensar.
Enlloc de dir quants articles he escrit o quants comentaris i visites he tingut (que ho podeu veure vosaltres mateixos al menú quan vulgueu), crec que és més interessant resumir algunes curiositats, entre elles com ha arribat la gent a trobar aquest blog a través de Google, per exemple.
I és que els blogs posicionen molt bé en els buscadors i per qualsevol cosa o referència, fiufiu surts cap amunt. Alguns exemples que apunten o han apuntat aquí alguna vegada; algunes em deixen sense paraules, ja que no tenen res a veure, són combinacions de paraules que el cercador relaciona, no perquè jo les hagi dit, però n’hi ha de curioses:
🙂
– poden punxar amb les aletes els taurons
– CÀLCUL PER TROBAR LA CÀRREGA CAMIÓ (això és un malson de les classes de física amb el Bitrian… qui ho deuria buscar al Google?)
– entrades fantasma òpera Londres
–que en pensen en els polítics dels bombers voluntaris
– CARTELL PROHIBIT GOSSOS(això era abans, ara ja m’agraden!)
– felicitacions d'aniversari per sms
– Telefono Manu Chao(jajajaja i el del president de Zimbawe també tinc!)
–national geographic tortugues mediterranies
–em destrosses la vida(jo no he he dit mai això)
– venda pis barat Barcelona(déu ser el meu negoci ocult)
– què fer amb nens i mal temps(qui sàpiga la solució que m’ho digui, que faig un llibre i ens forrem!)
– chatear con amigos mas de 40(más de 40? de moment encara no)
– dia sense banyador(m’agrada, quan déu ser??)
I de moment això és tot, suposo que seguiré escrivint per aquí (soc un pesat i em passa de tot) quan em vagi venint de gust, i si t'avorreixes una estona doncs sempre hi seràs benvinguda i benvingut
😉