Si no vas llegir el dilema consistent en si utilitzar assecador de mans elèctric (amb aire calent/bullint) o tovalloles de paper, pots començar per revisar aquell post. Ja que aquest diumenge em va sorprendre el Rijksmuseum d’Amsterdam amb un assecador de mans de nova generació, a part es clar, de les genials obres que s’hi mostren, de Rembrandt entre altres.

A primera vista, sembla aquelles màquines d’enllustrar sabates, però una cosa és un raspall que posa brillantina a les sabates i l’altre posar les mans en una espècies de premsa que ves a saber què t’hi passarà allà dins. Però després del dilema dels assecadors de mans, no em quedava cap més remei que provar-ho; realment eixuga les mans molt millor que els assecadors d’aire convencionals? I tant!!! És espectacular.

Les instruccions, senzilles: posar les mans cap per avall. S’activa l’aire que crea un circuit cíclic dins la cabina que empeny tota l’aigua cap avall, fora de les mans i després de 10 segons ja les pots treure. Sense haver-les de moure gens, SEQUES!!

Com veiem en aquest gràfic, l’estalvi energètic és considerable, ja que NO UTILITZA AIRE CALENT, per tant consumeix menys energia. I al no utilitzar aire calent no hi ha lloc per al cultiu de bactèries. Totalment higiènic.

Hi ha diferents models i marques però amb un funcionament molt similar, i per curiositat, els assecadors d’aire es van inventar als anys 40, ja fa uns dies. I que al 1962 va inspirar una cançó mítica! Tot i que l'origen fou en realitat, el moviment de les banderes tibetanes que escampen les oracions i els bons desitjos per tot el cel!!

I hi ha el vídeo promocional d’una marca i tot (entre altres vídeos casolans):

A Greenplanetsolutions, ens ofereixen una taula comparativa del consum i costos de cada sistema (paper, aire convencional i aire nova generació):

– Tovalloletes de paper: cost x 1000 usos = 31,94 lliures
– Aire Convencional: cost x 1000 usos = 2 lliures
– Aire nova Generació: cost x 1000 usos = 0,57 lliures

+ info a Newscientist

Estic flipant del que es pot aprendre a partir d’un dilema del dia a dia, en un lloc com el lavabo
🙂

Ara només caldrà valorar com s’obté l’energia que els fa funcionar (com comentava la Maria en l'anterior post), però si per exemple les endollem a un parell de plaques solars al sostre del museu, tenim mans seques de per vida (tot i que aquí molts dies hi hagi núvols, es pot solucionar!)
:jump:

I com que una mica de cultura tampoc va malament, aquest museu ha elaborat una aplicació genial, que s’actualitza cada dia, i mostra una de les obres d’art que exposa, i que al clicar es gira i apareix una fitxa amb la informació tècnica!!

:ok: