La Vergonya Catalana

corruption

“[…] Malament rai si els que havien d’honrar-nos cauen en el deshonor de l’estafa. Malament rai si, malgrat la compareixença tardana, l’opinió pública continua pensant que es tracta, una vegada més, d’una agressió del poder judicial espanyol contra la societat civil catalana.
Pot ser civil, però en absolut és civilitzada. Mentre l’Agència Tributària fiscalitza les classes mitjanes, es tolera que el malapte mecanisme de la justícia prolongui l’escàndol durant 10 llargs anys, amb el perill que ses senyories considerin el delicte prescrit. ¿Realment poden prescriure els delictes? ¿Tornaran aquests subjectes els diners que van robar a la societat que els va encimbellar? […]” Llegir sencer…

Joan Barril – El Periódico 16/09/2009
Foto CC: internationalrivers

Cuina per llaminers

Cuina per llaminers: http://www.cuinaperllaminers.com/

Compartir pis!

sofà

Tot i que el projecte de Couchsurfing -convidar gent a casa teva a passar una o dues nits al sofà- està molt bé…  ara m’he decidit a llogar una habitació; que per mi no és nou, al contrari, he passat més anys compartint pis que sol.

Després d’intercanviar emails amb gent d’arreu, acaba venint una persona de Nova York, durant tres mesos. I entre que jo havia de marxar i que la persona es va confondre… s’ha instal·lat quasi sense que li hagi pogut explicar gaires coses del pis. Això sí, li va encantar, i tal com va arribar es va quedar.

Total, que avui hem quedat per fer “reunió”. Si, reunió de companys de pis i a una hora concreta i tot (que per cert ja faig tard).

Hi ha moltes coses que li vull explicar, però clar, tampoc puc semblar un maniàtic, neuròtic… però si no li explico, passa el què passa… i d’aquí uns dies, merders al canto…

  • Congelador: 1) està ple a rebentar i fins que no hi fem lloc ho tenim complicat… 2) si la porta queda mal tancada (que passa sovint) el mullader i merder conseqüent és considerable; al loro!!
  • Tele: que si el comandament de la tdt, que si el comandament de la tele, que si aquest volum no és, que si el dvd… millor internet.
  • Wifi: amb la mania aquesta de tancar i restringir, la wifi té una contrassenya…
  • Armaris menjar: aquí i aquí hi pots posar el què vulguis, però cal vigilar, que si passa el temps i comencen a sortir papallones, potser toca fer neteja.
  • Dutxa: aquell penjador de dutxa que s’aguanta pels pèls i que només tu saps com colocar-ho sense que caigui… té els dies ocmptats.
  • Claus i panys; n’hi ha tantes que et pots fer un lio…
  • Rentaplats: ara he decidit que els coberts els posarem agrupats, les forquilles amb les forquilles, els ganivets amb els ganivets… així quan ho reculls no cal anar-ho triant tot!
  • Rentadora: que si aquí el suavitzant, que si per la roba blanca aquest sabó i per la de color aquest,… que aquests tres botons han d’estar tots enfora… que un dia ja va haver de venir el tècnic per dir que no centrifugava perquè hi havia un botó en la posició errònia (glups!)…
  • etc.

És que és complicada la vida, eh! o bé ens la compliquem nosaltres, que ens preocupem per cada cosa que tela….

foto CC: Alphageek

Tornar a l’escola és tornar a començar

Tornada a l'escola

Un nou curs implica nous amics, retrobar els antics, seguir amb els que venien fins ara i perdre’n, al menys de moment, uns altres.

També acostuma a implicar estrenar material, llàpissos nous, colors, un estoig llampant (si té dos pisos millor), la motxilla, folrar els llibres (i que no s’acabi el folre a mig fer, eh!) i un munt de detalls que han d’estar preparats la nit abans de tornar a començar, potser més important i tot que els preparatius de la nit de reis, un nerviosisme diferent.

Amb l’edat hem perdut aquesta costum, però sempre és agradable recordar-ho. I si ve de gran ja no tornem a començar el curs de la mateixa manera, si que tornem a començar altres experiències, a estrenar motxilla i abandonar la vella (però no del tot), a estrenar material i seguir utilitzant el vell llapis gastat… i mil situacions humanes que ens ho recorden cada vegada que “tornem a començar”.

I amb aquestes sensacions, un petit pensament pels milers de persones arreu del món, que no poden començar un nou curs com aquest; l’explotació infantil, la pobres,a la manca de recursos, impedeixen a molts nens i nenes començar un nou curs, i per ells tot segueix igual, un present desafortunat, i un futur incert.

Foto CC: elrentaplats

Alliberar?

Vinyeta de Ferreres publicada a El Periódico (12/09/2009).

“La queixa és com un balancí, et manté entretingut, però no et porta enlloc”

“La queixa és com un balancí, et manté entretingut, però no et porta enlloc” Juli Capella, Absteniu-vos rondinaires

Defensa de la tesi

Defensa de la tesi: acte obert a tothom dijous 10 de setembre 11:00h // + info: http://bit.ly/10PSJH

Sobre la vacuna de la grip

Que també vacunin Bakunin (Iu Forn, a l’Avui)

I aquí es mengen cargols…

Karni Mata

“Per a la majoria pot sonar a barbaritat, malson o broma de mal gust. Per als hindús del santuari de Deshnoke, (les rates) són sagrades i punt. En aquest polsegós i remot poble del desert indi del Rajasthan, on les dones vesteixen roba de colors llampants i els homes turbants infinits, hi ha un temple únic en què les rates són adorades com si fossin una divinitat. Descalços, milers de feligresos i turistes curiosos trepitgen cada any aquest recòndit i incivilitzat lloc perquè les rates sagrades, anomenades kabbas corrin per sobre dels seus peus en el que es considera un privilegi i un senyal de bon auguri” i com que vas descalç, les rates no tenen problemes en llepar-te els peus… sensació curiosa!

“Es creu que qui veu una rata albina tindrà molta sort i serà protegit per Karni Mata, la deessa a la qual es va dedicar el temple, durant tota la vida” i això ja s’ha professionalitzat tant, i surt a totes les guies, que un indi s’encarrega de treure la rata blanca de tant en tant i deixar-la als peus d’alguns turistes perquè li donin alguna moneda, a canvi de la bona sort eterna.

“Expliquen les llegendes que una mística matriarca, Karni Mata, que va viure al segle XIV era la reencarnació de la deessa Durga, representant del poder i símbol de la victòria. La diva, que pertanyia al clan dels Depavats, va demanar un dia a la deessa de la mort, Yama, que ressuscités el fill d’un important trobador…” Llegeix la resta de la història.

Font: Pelegrins de tot l’Índia viatgen al temple de la deessa Karni Mata per adorar els rosegadors.
Quan hi vam estar, ja en vaig parlar del temple de les rates…
Foto CC: Dulconte

El dret a la indiferència

Ja fa un mes i mig, Josep Maria Espinàs va escriure una columna amb aquest mateix títol i avui que he trobat el retall de diari, en poso aquí l’enllaç i un abstracte:

He de triar, inevitablement, encara que les dues opcions que m’ofereixen tinguin el mateix interès per a mi. Durant molt de temps, he comès l’error d’insistir: «De debò, totes dues coses m’agraden. Si tingués predilecció per una de les dues t’ho diria. Però et sóc absolutament sincer: m’és igual».

Sí, volia ser sincer, i ho era, però la meva sinceritat no era valorada. Més aviat al contrari, irritava. Per tant, havia d’escollir. «M’agrada tot» era una explicació que no resolia el problema. Ho sentia com una ordre («¡tria!»), i jo era una persona que, en lloc de donar facilitats, complicava les coses.

He procurat corregir-me, per cortesia amb la persona que està tan ben disposada a servir-me. La posava nerviosa. S’ha acabat, doncs. Alguna vegada se m’escapa encara un «m’és igual», però vaig adquirint l’hàbit de dir que sí a la primera proposta. Per exemple: «A la planxa». Aquesta decisió immediata veig que satisfà molt.

seguir llegint…

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas