Un matí diferent

Hi ha dies que busquem emocions fortes, i les trobem o no. Però hi ha dies que no t’ho esperes i et pot passar qualsevol cosa.

Avui al sortir de casa, a les 8 del matí, encara era al replà quan he vist el terra mullat. Normal si ho han fregat però no tant normal si l’aigua cau de dalt. Plovia dins l’edifici! I el què semblava mullat començaven a ser tolls. He pujat amb ascensor pis per pis (per les escales baixava molta aigua) fins que al arribar a dalt de tot, la buardilla de 13 Rue del Percebe, sortia aigua a raig per sota la porta.

He començat a trucar i la veïna, una dona mooolt gran, s’ha llevat al cap d’una estona sense saber qui era jo ni perquè la molestava…. fins que al sortir del llit s’ha quedat xopa i s’ha posat a cridar. Ha vingut a obrir i tenia el pis inundat, i l’aigua baixant des de dalt de tot per tot l’edifici… Deia que dormia i sentia sorolls però pensava que somiava o que era del cel obert, i si es descuida arriba somiant i navegant fins a Mallorca, o hi arribem tots els veïns carrer avall.

Però l’aventura només feia que començar, ja que la senyora, que ja és peculiar de per si, no sabia massa què passava (cal tenir en compte que és d’edat molt avançada) i estava molt preocupada.

El pis estava sense llum, per sort havien saltat els diferencials, i no s’hi veia gairebé gens. Llavors el comando familiar que vivim a l’edifici ens hem hagut de posar a treballar i ajudar-la a buidar el pis d’aigua. Uns descalços, els altres amb xancletes i pijama, o directament amb les sabates xopes. És a dir, treu-te els texans, les sabates i la camisa d’anar a treballar i descalçat i posa’t el banyador que avui arribaràs més tard 😉
Tovalloles, fregones, escombres i recollidors (era el sistema més efectiu) anar recollint aigua.

Aaaah! Però no només hi havia aigua allà. Porta acumulant trastos des de que Marconi va inventar la radio. Tot ple, ple, ple de trastos per tot arreu… evidentment flotant. I l’enrenou començava a magnificar-se. Hem aprofitat per ajudar-la a fer neteja i recomanar-li que buidi una mica el pis. A una habitació no s’hi podia entrar perquè les caixes i trastos estrebaven la porta per dins…

És curiós com a vegades sent veïns no ens coneixem gens ni mica… Aquesta senyora no té nevera, no li funciona la rentadora i acumula trastos i papers/plàstics vells que no serveixen per res i que quasi li envaeixen el pis.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas