“Una vegada, quan era molt petit, em vaig enfilar a un arbre i vaig menjar unes pomes que encara estaven verdes. Se’m va inflar la panxa i se’m va posar dura com un tambor. La meva mare em va dir que si hagués esperat a que maduressin, no m’haurien sentit malament. Així que ara, quan vull alguna cosa de veritat, intento recordar el que ella em va dir sobre les pomes. “
Sohrab Ja, a El Caçador d’estels
Foto: Harry Harris