Ralet, ralet, ralet, pica dineret

Sembla impossible que una frase tant senzilla captivi l’atenció de petits i grans, amb el típic pessigolleig a la mà i el carinyós copet al palmell de la mà.

Tot i que el diccionari de l’Enciclopèdia catalana diu “paga dineret” a mi me’l van ensenyar amb pica dineret.

2. fer ralet Moixaina i petit copet que hom fa al palmell de la mà dels infants mentre diu ‘ralet, ralet, paga dineret’.

Dimecres 3 de desembre es va presentar el llibre “El placer de jugar” escrit per Imma Marín, en el qual es donen pautes i recursos per aprofitar qualsevol moment, per jugar amb els fills, propis o de qui siguin. Un bon regal per aquestes festes.
Com no podia ser d’una altra manera, la presentació va acabar amb tots els assistents jugant entre ells, i no amb el del costat “que segur que el coneixeu” sinó amb el de darrera, jejeje va ser divertit. I van regalar un cordill per recordar el joc que es jugava a casa els diumenges, amb el cordill que embolicava el tortell… però jo no el conec 🙁

Algú sap de quin joc es pot tractar?

També recentment es va publicar el llibre “Jocs, cançons i costums que no hem de perdre” d’Antoni Dalmau, que recull cançons i jocs tradicionals per no oblidar.

I el títol també fa referència a un grup que hem creat a facebook per recollir aquests jocs, senzills i espontànis, que jugavem quan erem petits. Però també en podeu deixar aquí els vostres records de quan ereu petits.

I per cert, fa poc es va celebrar la fira del joc de Tona!!

bons homes

Acabat de llegir el llibre Terra d’Oblit. El vell camí dels Càtars, d’Antoni Dalmau. Molt interessant, una part de la història (com moltes altres èpoques) que desconeixia del tot. I em sap greu no saber més coses d’història…

El llibre utilitza la història de dos joves per transportar-nos al segle XIII i anar explicant, amb tota mena de detalls i descripcions, qui eren els Bons Homes, com es vivia en aquella època i la persecució que van patir (Inquisició, etc.).

Com explica l’autor a la nota final, el mot Càtar, era un nom pejoratiu per referir-se als “Bons Homes”.

M’ha sorprès molt l’ús de vocabulari de l’època, i és que tot i ser una novel·la, està àmpliament documentat, com s’explica amb detall al final del llibre. I moltes de les paraules catalanes que m’han cridat l’atenció (algunes, eh, no les posaré totes), les recullo a continuació. Moltes estan relacionades amb la vida al camp, doncs la majoria de personatges del llibre vivien de pagès, pastors, etc.

Traguinyol: traguet
Bacivar: separar les ovelles dels marrans
Gaiato: bastó com un garrot, ‘porra o garrot’
Sadollar: Satisfer plenament un apetit del cos. Satisfer plenament la gana, atipar.
Neulir-se: Anar perdent, un ésser viu, les forces, la vitalitat, el bon aspecte, etc., per consumpció gradual; decandir-se.
Troca: Madeixa. En el sistema català de numeració del cotó, conjunt format per deu madeixes de 500 canes.
Rastells: Rascle. Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.
Manyac: De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet. Només vol que li facin carícies: és molt manyac. Terme afectuós usat per a designar un infant, un moltó o una ovella, etc. Carícia, manyaga.
Fatic: Esforç treballós, penible, que hom fa per vèncer una grossa dificultat o les dificultats que li sobrevenen.
Garlar: Parlar de coses fútils, pel gust de parlar. Xerrar, refilar, refilar, fer piuladissa els ocells.
Contumaç: Que es resisteix obstinadament a complir les ordres de qui comanda.
Domàs: Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama. Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs funerals.
Cairell:Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, emprada a l’edat mitjana.
Coltell: Instrument que consisteix en una fulla d’acer relativament curta, amb un sol tall i amb un mànec de fusta, de metall, etc., a vegades formant una sola peça amb la fulla; ganivet. Eina consistent generalment en una fulla d’acer amb un mànec o dos, usada en diversos oficis.
Delmar: Causar una gran mortaldat la guerra, les malalties, la fam o qualsevol altra calamitat. Delmar les forces enemigues.
Barbacana: Obra de fortificació interior i exterior situada davant punts estratègics (muralles, portes, ponts, places, valls, etc.) per tal d’obligar a l’escissió i a l’escalonament de les ofensives enemigues. Teuladeta que tenen algunes finestres per a protegir-les de la pluja.
Carnalatge: A l’edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials.
Ahuc: crit, grinyol, soroll… ??
Jull:Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Lolium temulentum), d’arrel fibrosa, fulles linears i espiga amb espícules grosses i oblongues (barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions).
Melgoresos: De Melgor (territori feudal del Llenguadoc).
Capet: Persona de poc seny, eixelebrada, de conducta lleugera.

I no he trobat el significat de l’expressió “Tocar les hores petites”… algú la coneix?

I quan tinguem uns dies lliures, doncs a récorrer el Camí dels Bons homes (wikipèdia)!!

Escalfament Global i fotografia

Impressionant aquest curtmetratge sobre l’escalfament global del planeta i els problemes del canvi climàtic.

Però el què és realment destacable és la tècnica utilitzada: no és un vídeo sinó milers de fotografies, ni més ni menys que 20.000, reproduint-ne més de 15 per segon crea aquesta sensació de moviment com si fos vídeo, amb sequüencies que utilitzen més de 100 fotografies.

Via Xataca

Post-it waterfall

Potser alguns ja l’heu vist, però dels inventors de l’experiment de barrejar Mentos+Cocacola arribava fa un temps aquest altre vídeo. Ara necessito tota la concentració del món per llegir i escriure, les distraccions i jocs d’oficina les deixo per als experts!! I com que ara he canviat de despatx, per fer amistats els hi hauré de proposar algun experiment així…

Si us avorriu molt, aquí expliquen més coses sobre com fer-ho!!

jo segueixo llegint…

Coses de l’idioma


No fa gaire ja vaig parlar d’alguna anècdota per qüestions de l’idioma. En aquell cas durant les classes de ioga.

Però ara em trobo sovint al supermercat que la bàscula per pesar la fruita i verdura (molt moderna, digital i tàctil) també està tot en holandès… i no entenc res!

Triar el producte és fàcil, perquè hi ha imatges en miniatura i vas mirant, però per passar de pàgina o acceptar el producte, les icones no són gens lògiques i sempre m’equivoco… i he de tornar a començar.

Com que com a molt vaig a comprar un cop a la setmana, no acabo de fer l’aprenentatge correctament i he de tornar a començar des de zero cada dia, no recordo què volia dir cada cosa. I és que a més a més, les cistelles dels prestatges mostren el preu per mig quilo, i la bàscula el preu per quilo, i com que no coincideix amb el preu que havia vist, penso que m’he equivocat de producte i torna a començar. És com un bucle informàtic difícil de sortir-ne, algun dia la bàscula m’adduirà a l’infinit…

I ja ho deia La Trinca fa molts anys, que eren uns visionaris, coses de l’idioma!!

p.d: i ara no us poseu melancòlics amb La Trinca, eh!
:jump:

Foto Bàscula: (Tres)

La cistella dels mitjons desaparellats

Cistella dels mitjons desaparellats

Doncs si, hi ha cases que tenen la Single Socks box, altrament reconeguda com la cistella de mitjons desaparellats, i ara que el terme “single” està de moda, doncs aquesta cistella encara té més sentit.

Clar, té sentit si hi viuen més de dues persones en una mateixa llar, perquè si només n’hi ha una i perd mitjons, a banda de ser un problema greu, o bé t’han caigut al balcó de sota, o pel camí del cubell a la rentadora i al tocar a terra han desaparegut per art de màgia, o la rentadora se l’ha menjat quan ja hi havies posat el suavitzant, que també se n'han donat casos.

De fet, estic pensant d’instaurar una cistella d’aquestes a tota la comunitat de veïns, altrament dit família, així si trobes un mitjó que s’hi assembla, bingo! ja ho tens solucionat. O potser seré més agosarat i organitzaré la trobada de singles per buscar el mitjó que més s’assembla. Metafòricament parlant…mmmm…. deixa estar els mitjons!!

I tot això ho he viscut en directe a una de les cases que més m’agrada del món i on sempre em reben amb els braços oberts. I vaig coincidir a la cerimònia mensual de repassar la cistella dels mitjons desaparellats a veure si hi havia sort i se n’havien acumulat alguns de similars. Però com que això de la similitud és una mica subjectiu, hi ha d’intervenir algú que al seu criteri, decidirà si s’accepta com a parella o no, si permetrà als seus fills sortir al carrer amb dos mitjons iguals però diferentsfinsaquinpunt o no…

M’ha encantat…

… com tota la setmana a Donostia 🙂

Gràcies molinet.

Hi havia una vegada, fa moltíssims anys, dos germans que eren pescadors. Shiro, el més gran, tenia vaixells grans, xarxes noves i una bonica casa. Jun, el petit, era pobre; les seves xarxes eren velles i, per més que treballava, no aconseguia prou per menjar.
Un matí Jun va sortir a pescar amb la seva petita barca.
Després de tot un dia de feina, no va poder pescar ni un sol peix, per això va anar a casa del seu germà i li va dir:

– Shiro, he treballat tot el dia, però no he pescat ni un sol peix. Deixa'm una mica d'arròs per que puguem menjar la meva dóna i jo.

El seu germà li va tancar la porta als nassos i li va cridar:

– Deixeu-me en Pau! Així aprendràs a cuidar de la teva família…

El pobre Jun tornava molt trist a casa seva. De sobte, en un revolt del camí, va trobar un ancià amb una gran barba blanca.
L'ancià li va dir amb veu molt dolça:

– Jun, ets un bon home i per això he vingut a ajudar-te. Els nans posseeixen un molinet màgic, ves a buscar-los i porta'ls aquest pot de melmelada de cireres. Com que els encanta, t'ho canviaran per el molinet màgic.

– I per a què serveix aquest molinet? – va preguntar Jun.

– Si gires la maneta a la dreta i demanes un desig, et serà concedit. Quan vulguis que el molinet s'aturi, has de dir: “Gràcies molinet, ja en tinc prou”. Després has de girar la maneta cap a l'esquerra. Però mai diguis a ningú per a què serveix ni com funciona el molinet.

El jove pescador va donar les gracies a l'ancià i es va dirigir a les terres dels nans. Quan en Jun va arribar-hi tot va succeir com li havia dit l'ancià.

El rei dels nans va cridar en Jun i li va dir:

-Què vols a canvi del pot de melmelada?

– El molinet – va dir Jun.

Després d'algunes discussions, Jun va aconseguir fer-se amb el molinet màgic. A partir d'aquell moment va canviar la vida de Jun.

Primer li va demanar al molinet que li moles una casa nova; més tard, una barca nova, i xarxes, i menjar, i diners …

I quan ja tenia suficient de cada cosa que demanava, girava la maneta cap a l'esquerra i deia :

– Gràcies molinet, ja tinc suficient.

El jove pescador es va fer molt ric i, com que tenia bon cor, repartia aquelles riqueses entre tots els seus veïns.
Quan Shiro va assabentar-se de la riquesa del seu germà, es va posar vermell d'enveja i va córrer a visitar-lo:

– Estimat germà Jun, Com has aconseguit tantes riqueses?
Jun recordava el que li havia dit l'ancià; per això, no li va dir res.

Des d'aquell dia el malvat Shiro va començar a espiar el seu germà per a descobrir el seu secret.
Una nit espiava per una finestra quan va veure que Jun agafava el molinet i deia:

– Molinet, mol una mica de diners. Vull repartir-los amb els pescadors que han perdut les seves barques a la tempesta.

El malvat Shiro es va amagar per a no ser descobert, va esperar a que el seu germà sortís de casa, va entrar i va robar el molinet.
Després va recollir algunes coses i va embarcar cap a terres llunyanes, pensant gaudir allà la seva fortuna.

Van passar molts dies de travessa, van patir tempestes i es va perdre part de l'equipatge i tota la sal. Un dia, Shiro va notar que el menjar estava dolç i, per això, se'n va anar a la seva cabina, va girar la maneta a la dreta i va dir:

– Molinet, mol una mica de sal.

El molinet va començar a moldre sal. Quan ja en va tenir prou, Shiro va exclamar:

-Deixa de moldre, ja tinc prou sal.
Però el molinet seguia molent. Shiro no sabia que havia de girar cap a l'esquerra per que s'aturés el molinet.

– Deixa ja de moldre sal, maleït molinet!- cridava Shiro.

Però el molinet molia i molia. Primer, es va omplir de sal el cabina; Després, la coberta. Per últim, el vaixell no va poder suportar el pes i es va enfonsar. I com que ningú ha girat la maneta cap a l'esquerra, el molinet segueix encara molent sal en el fons del mar.

I per això, diuen, l'aigua del mar és salada!

p.d: no costa gaire donar sempre les gràcies 🙂

font: totcontes | foto molinet: Majamarko

Ascensor per bicicletes

Ara que el bicing ha desbordat totes les previsions i ens quedem tots amb un pam de nas (per ser fi) quan no hi ha bicis disponibles o no hi ha espai per tornar-les, o n’hi ha però falla el servidor i no te la pot donar… us presento aquesta original idea.

A Noruega fa temps que tenen l’ascensor de bicicletes (Sykkelheis bycicle lift) per a superar un carrer que fa moolta pujada, i penso en ciutats com San Francisco on també seria un punt!!
O si ho posessin a l’Avinguda de l’Hospital Militar de Barcelona podria anar a la feina en bici…

Aquí hi ha el vídeo del seu funcionament:

I més informació, com sempre, a la wikipèdia

Via: FayerWayer

Vídeo matemàtic

Un interessant vídeo d'Acrentropy que recull 100 retalls de pel·lícules de vídeo on s'hi mostren 100 cites de números.

via: ecuaderno

shift happens

Aquesta ha estat triada com a millor presentació de la competició organitzada per Slideshare
És un recull d'informació mundial (en anglès) que no deixa indiferent:

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas