The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore

Lectures d’estiu

Doncs després de fer record absolut de lectura en aquests darrers 16 mesos del viatge de volta al món, en tenia alguns pendents de llegir que ara reemprenc.

  • La Vuelta de los 25, de Marc Serena. Just ell aterrar i jo marxar, ha passat un temps jo viatjant i ell escrivint, i ara tinc jo el temps i el llibre físic a les mans, per llegir-lo. És ideal per llegir a la platja o en moments concrets ja que l’estructura per capítols (25 països) permet anar parant. Però el ritme és tant trepidant i la narració enganxa, que si et descuides se’t fa de nit a la platja i ja has acabat el llibre.
  • L’element, de Ken Robinson, a partir del qual, si ens centrem en pensar i reflexionar sobre allò que realment ens agrada, serà més fàcil trobar la nostra passió i dedicar els nostres esforços a fer possible una feina que ens ompli i ens ajudi a ser més feliços.
  • La Alquimia de las multitudes, como la web está cambiando el mundo, de Francis Pisani i Dominique Piotet. Aquest ja és una mica més geek, o relacionat amb la meva feina, i tot i haver-lo començat ja fa un temps ara el puc acabar i repassar aquelles notes que tenia, que em serviran de base a alguns projectes als quals donar-li voltes. I que sobretot recull idees i exemples de la nova concepció o paradigma darrera la web 2.0, on els principals protagonistes són els usuaris. I paradoxalment, com grans empreses s’enriqueixen a partir dels continguts generats pels usuaris.

I tu quins llibres t’emportes o t’esperen per llegir aquest estiu?

El viatge de Kalilu

Kalilu Jammeh: «La travessia dels africans cap a Europa és un holocaust ignorat» (Llibre “El viatge de Kalilu“)

El viaje de Kalilu

4 llibres clàssics

Si em diguessin d’anar a la fira del llibre d’ocasió, hauria d’estar molt avorrit per acceptar, o tenir altres motius no relacionats amb la pròpia fira del llibre… I no és perquè no m’agradin els llibres, les antiqüalles o les fires, al contrari, però em surten els llibres per les orelles, i a casa de tots els familiars sempre n’hi ha d’intreressants… i en canvi de temps per llegir-ne, hi cabria en una caixeta de juanoles…

lobo esteparioana frank
món feliç

Però per casualitat, caminant per Pg. de Gràcia fa uns dies, em vaig trobar la fira, i com qui no vol la cosa, al treure el nas en una carpa, i veure clàssics tant bé de preu, quasi els regalaven tu!, doncs apa, no es poden deixar allà (ni que algun ja l’hagués llegit):

Tots ells de l’editorial Publimexi.

Però abans, he d’acabar Mil sols esplèndids, de Khaled Hosseini qui ha fet que Kabul em robi el cor, i que les ganes de conèixer la ciutat i el país siguin més grans que tota la ira allà desfermada!

El món sobre rodes

Doncs de tots els possibles, aquest és el llibre que trio per Sant Jordi: El món Sobre rodes.

L’Albert Casals i Serradó, de 18 anys, va passar una infantesa entrant i sortint de l’hospital, fins quedar en cadira de rodes.  Però aquest fet, no li ha impedit viatjar, i molt! I sempre de la manera més econòmica possible, en contacte directe amb la gent dels llocs visitats i amb cadira de rodes. Un exemple impressionant de ganes de viures, de fer coses, d’aventura, de conèixer gent…

De totes les aventures viscudes n’ha fet un llibre. Però més enllà dels viatges, m’agrada la seva filosofia de vida, que ell anomena “Felicisime“:

«Felicisme» és el nom que acostumo a donar a la meva filosofia o manera personal de veure el món i la vida. Una filosofia que no he pogut deixar de resumir en un llibre com aquest, on parlo precisament d’això: de la meva manera de fer i veure les coses. Com el nom ja indica, la clau del felicisme és la felicitat. I és que la felicitat és l’únic motor, l’única raó de l’existència humana. Totes les accions de l’ésser humà estan motivades pel desig de ser feliç, ho sapiguem o no, i només mitjançant una existència feliç podem proporcionar felicitat als altres.

En conseqüència, és lògic que destinem tots els esforços de la nostra vida a trobar i mantenir aquesta felicitat: una felicitat plena, estable i permanent.

A caçar llibres

Ara venen dies de parlar de llibres. Tothom treu novetats, els carrers i les botigues s’omple de paradetes, etc. i fins i tot te’n regalen al metro,  al forn de pa o a la farmàcia.

I entre tanta marabunta, Vilaweb ens ofereix un espai per anar mirant tranquil·lament des de casa aquestes novetats, triar, i sortir a comprar amb la idea clara. Un bon consell per no desesperar-se el dia de Sant Jordi, que ja el tenim aquí a tocar. Es tracta d’un catàleg virtual de més de 10 editorials catalanes que exposen les seves novetats o llibres destacats. http://www.vilaweb.cat/webs/llibressantjordi09/

Aquí alguns dels enllaços relacionats amb llibres que he anat arxivant durant l’any:

Ralet, ralet, ralet, pica dineret

Sembla impossible que una frase tant senzilla captivi l’atenció de petits i grans, amb el típic pessigolleig a la mà i el carinyós copet al palmell de la mà.

Tot i que el diccionari de l’Enciclopèdia catalana diu “paga dineret” a mi me’l van ensenyar amb pica dineret.

2. fer ralet Moixaina i petit copet que hom fa al palmell de la mà dels infants mentre diu ‘ralet, ralet, paga dineret’.

Dimecres 3 de desembre es va presentar el llibre “El placer de jugar” escrit per Imma Marín, en el qual es donen pautes i recursos per aprofitar qualsevol moment, per jugar amb els fills, propis o de qui siguin. Un bon regal per aquestes festes.
Com no podia ser d’una altra manera, la presentació va acabar amb tots els assistents jugant entre ells, i no amb el del costat “que segur que el coneixeu” sinó amb el de darrera, jejeje va ser divertit. I van regalar un cordill per recordar el joc que es jugava a casa els diumenges, amb el cordill que embolicava el tortell… però jo no el conec 🙁

Algú sap de quin joc es pot tractar?

També recentment es va publicar el llibre “Jocs, cançons i costums que no hem de perdre” d’Antoni Dalmau, que recull cançons i jocs tradicionals per no oblidar.

I el títol també fa referència a un grup que hem creat a facebook per recollir aquests jocs, senzills i espontànis, que jugavem quan erem petits. Però també en podeu deixar aquí els vostres records de quan ereu petits.

I per cert, fa poc es va celebrar la fira del joc de Tona!!

Ulls i mirades

“Tots els ulls miren, pocs observen i molt pocs hi veuen”

La Pell Freda – Albert Sánchez Pinyol

Foto: Michele Catania

Rutabaobab Learning around the world
Akoranga Educación, tecnología y desarollo
Crowdfunding Sherpas