Avui ha estat un dia llarg, pero molt intens. Us aviso que l'escrit d'avui sera llarg, take it easy i disfruteu del viatge…

Ens hem llevat a les 6 i l'Steve ha anat a entrenar i jo he marxat d'excursio cap al Nord de l'illa. He sortit de casa ben nuvol, amb el Chrysler que es una passada… i au, carretera amunt que ja vindra el sol. I 20 km mes al nord ja entrem a terra seca i de nuvol ni un, pero comensa el vent, que genera el canal entre les dues muntanyes mes altes de l'illa.

He arribat al final de la carretera del Nord, despres de travessar una zona de prats verds com si fos suissa (vaques, ovelles…), on hi ha un mirador cap al Pololu Valley. He baixat pel penyassegat fins al fons de la vall, on s'uneix un gran llac d'aigua dolsa, que ve d'una cascada gegant, amb una platja de sorra negra, on el vent aixecava unes ones considerables avui. La vall es tipus selva tropical, amb moltissimes palmeres i abundant vegetacio, que es precipita directament a l'ocea.

Al tornar he tingut temps de parar a un poblet, les botigues i cases de les quals son molt tipiques d'aqui. Aquesta illa no es un lloc de luxes, si be hi ha alguns grans resorts i rics i famosos que venen amb jets privats, en general tot es molt senzill i auster. Dona calma i tranquilitat.

He tornat per la carretera de la muntanya, on es podia veure un paisatge totalment diferent, l'aire mes fred. Fins a arribar a Waimea, la ciutat que hi ha al mig de l'illa, al peu del Mauna Kea de 4.200 m.

L'illa esta dividida per una cadena de tres muntanyes/volcans que separen el clima sec (llocs dels mes secs del mon) del clima humit (una de les valls on plou mes del mon).
Del centre he tornat cap a la costa oest, la nostra, i es nota un gran contrast quan arribes a la part desertica, com la de la foto, fins anar a parar a alguna platja.

Concretament a la del Spencer National Park, on despres de jeure una estona i xerrar amb el socorrista he anat a bucejar una mica.

Tot i el fort vent i la mar moguda he pogut nedar amb una tortuga verda gegant, que no s'espantava i anava al seu costat tota l'estona. Les tortugues de mar son diferents a les de terra, aquestes no son gens lentes, ni torpes, ni atontades. Son molt agils i rapides, neden molt be i tenen bastanta potencia i rabia quan volen aixecar pedres per buscar menjar sota l'aigua, etc.
Pero el millor moment es quan pugen a respirar (no ho sabia que havien de sortir, pero ho fan de tant en tant, menys sovint que jo…). Tranquilament neden cap a la superficie i treuen tot el cap fora l'aigua, miren una mica a veure que hi passa i es tornen a capbussar. Es poden tocar i no sespanten pero tenen moltes dents, aixi que millor no molestar-les.

Despres del bany he decidit canviar de platja. Seguint al sud s'atravessen unes impressionants llengues de lava que arriben fins al mar, i com ens van ensenyar a l'escola, en funcio de la velocitat de refredament tenen una textura o una altra.

L'illa esta considerada el tros de terra mes nou del planeta, ja que el volca esta actiu i va fluint lava, fent que augmenti la superficie… pero tambe disminueix!! ahir es va colapsar tot un tros de terra (lava solidificada) sobre el mar, que ocupava unes 3 hectarees. Es va desenganxar de la terra ferma i es va enfonsar, com un tros d'iceberg… o sigui que es una illa activa.

A l'altra platja hi havia molta mes gent, es diumenge! Mentre bucejava he vist tres peixos enormes (despres l'Steve m'ha dit que es diuen awa), de quasi un metre cadascun que nedaven fent cercles al meu costat. Tenien una cua molt accentuada en forma de triangle (punxa cap a munt i cap avall) i no em feien gaire gracia… no semblaven taurons pero eren enormes, i nedaven al meu voltant… i quan volia sortir, no fos cas, aquests tres han marxat i he trobat una altra tortuga, mes petita pero de colors mes intensos que tambe he pogut seguir molta estona i acompanyar a respirar de tant en tant.

Be crec que de moment ja m'he enrotllat prou, i espero que hageu compartit una mica aquest viatge.

Com diu el titol, hang loose, vol dir prendre-s'ho amb calma, penjar-se i relaxar-se, es l'estil de vida hawaia… que es pot acompanyar amb el gest de ma tipic, que tambe fa el Ronaldinho, i jo he apres a disfrutar d'anar descals tot el dia i de mullar-me els peus amb les xancletes sense patir.

Dema dia mes tranquilet… seguire informant!

p.d: no puc penjar gaires mes fotografies perque la connexio es mooolt lentaaaa. Quan arribi ja ho fare.