Sant Medir, dolça festa, 15 anys seguits acompanyant la Colla de la Providència. Ha plogut molt des de la primera vegada, que havíem de demanar permís a l’escola, justificant dels pares, etc. però sempre cap aquí!!
Sant Medir, dolça festa, 15 anys seguits acompanyant la Colla de la Providència. Ha plogut molt des de la primera vegada, que havíem de demanar permís a l’escola, justificant dels pares, etc. però sempre cap aquí!!
No cal recorre 15.000 quilòmetres per trobar una zona desconeguda, just a 1 hora de Ceuta, separada per menys de 15km de Gibraltar, hi ha la ciutat de Tetuan. I allà, el barri de Jamaa Mezwak; un barri marginal d’on van sortir cinc dels suïcides dels atemptats de Madrid.
El primer llargmetratge de Daniel Hernández, intenta donar una visió diferent d’aquest barri, després que tots els mitjans de comunicació l’estigmatitzessin com a niu de terroristes. L’equip de la pel·lícula va passar un any allà, i van triar tres personatges amb unes vides representatives del barri, que sense ser actors professionals, fan un bon paper.
Tota la pel·lícula, si bé sembla documental, és ficció; hi ha un guió i les preses es van assajar, repetir, recrear situacions… però sempre dóna la sensació d’estar immers en la vida d’aquest barri, en la vida d’aquests tres nois… amb un futur poc esperançador.
En paraules del seu director, que va presentar dijous la pel·lícula a Barcelona, es tracta de mostrar les diferents veritats d’una mateixa realitat. Donar a conèixer com viuen i quin problema tenen realment aquests joves. El títol, “Nois normals” és l’expressió que es diu quan algun d’aquests nois comet un acte violent, i se sent la frase “és que era tant normal”… El director vol mostrar aquesta normalitat, són joves amb problemes i preocupacions com qualsevol altre.
I com a dada curiosa, diu la “llegenda” que els tres protagonistes van rebre un visat per poder assistir al Festival de Cinema de Sant Sebastián; els dos nois hi van anar i van ser rebuts com a estrelles però la noia va excusar-se dient que la seva família no li ho permetia i que no volia problemes, que no hi anava. Però al tornar a Marroc, els dos nois van explicar que la noia, havia aprofitat el visat per marxar a Europa i a hores d’ara, aprofitant aquesta oportunitat, déu estar buscant-se la vida en qualsevol país europeu.
La pel·lícula s’acaba d’estrenar, i és totalment recomanable!!
Sembla impossible que una frase tant senzilla captivi l’atenció de petits i grans, amb el típic pessigolleig a la mà i el carinyós copet al palmell de la mà.
Tot i que el diccionari de l’Enciclopèdia catalana diu “paga dineret” a mi me’l van ensenyar amb pica dineret.
2. fer ralet Moixaina i petit copet que hom fa al palmell de la mà dels infants mentre diu ‘ralet, ralet, paga dineret’.
Dimecres 3 de desembre es va presentar el llibre “El placer de jugar” escrit per Imma Marín, en el qual es donen pautes i recursos per aprofitar qualsevol moment, per jugar amb els fills, propis o de qui siguin. Un bon regal per aquestes festes.
Com no podia ser d’una altra manera, la presentació va acabar amb tots els assistents jugant entre ells, i no amb el del costat “que segur que el coneixeu” sinó amb el de darrera, jejeje va ser divertit. I van regalar un cordill per recordar el joc que es jugava a casa els diumenges, amb el cordill que embolicava el tortell… però jo no el conec 🙁
Algú sap de quin joc es pot tractar?
També recentment es va publicar el llibre “Jocs, cançons i costums que no hem de perdre” d’Antoni Dalmau, que recull cançons i jocs tradicionals per no oblidar.
I el títol també fa referència a un grup que hem creat a facebook per recollir aquests jocs, senzills i espontànis, que jugavem quan erem petits. Però també en podeu deixar aquí els vostres records de quan ereu petits.
I per cert, fa poc es va celebrar la fira del joc de Tona!!
Tots voldríem fer alguna cosa per millorar aquest món, però no tenim molt clar per on començar … però els teus petits gestos quotidians poden convertir aquest planeta en un lloc una mica més agradable per viure. Somriure, reciclar les teves velles ulleres, abraçar a algú, rebutjar les bosses de plàstic o aprendre’t un bon acudit són algunes de les 50 accions que et proposa aquest llibre promogut per We Are What We Do, un moviment que al Regne Unit s’ha convertit en una autèntica commoció social amb milers de seguidors i amb un lema molt clar: Petites Accions x Molta Gent = Grans Canvis.
El Llibre “Vamos a Cambiar el Mundo“
“Tots els ulls miren, pocs observen i molt pocs hi veuen”
La Pell Freda – Albert Sánchez Pinyol
Foto: Michele Catania
Acabat de llegir el llibre Terra d’Oblit. El vell camí dels Càtars, d’Antoni Dalmau. Molt interessant, una part de la història (com moltes altres èpoques) que desconeixia del tot. I em sap greu no saber més coses d’història…
El llibre utilitza la història de dos joves per transportar-nos al segle XIII i anar explicant, amb tota mena de detalls i descripcions, qui eren els Bons Homes, com es vivia en aquella època i la persecució que van patir (Inquisició, etc.).
Com explica l’autor a la nota final, el mot Càtar, era un nom pejoratiu per referir-se als “Bons Homes”.
M’ha sorprès molt l’ús de vocabulari de l’època, i és que tot i ser una novel·la, està àmpliament documentat, com s’explica amb detall al final del llibre. I moltes de les paraules catalanes que m’han cridat l’atenció (algunes, eh, no les posaré totes), les recullo a continuació. Moltes estan relacionades amb la vida al camp, doncs la majoria de personatges del llibre vivien de pagès, pastors, etc.
Traguinyol: traguet
Bacivar: separar les ovelles dels marrans
Gaiato: bastó com un garrot, ‘porra o garrot’
Sadollar: Satisfer plenament un apetit del cos. Satisfer plenament la gana, atipar.
Neulir-se: Anar perdent, un ésser viu, les forces, la vitalitat, el bon aspecte, etc., per consumpció gradual; decandir-se.
Troca: Madeixa. En el sistema català de numeració del cotó, conjunt format per deu madeixes de 500 canes.
Rastells: Rascle. Eina semblant al rampí, però amb doble fila de pues, que serveix per a replegar espigues, herba, etc.
Manyac: De condició suau, dòcil, no esquerp, mansuet. Només vol que li facin carícies: és molt manyac. Terme afectuós usat per a designar un infant, un moltó o una ovella, etc. Carícia, manyaga.
Fatic: Esforç treballós, penible, que hom fa per vèncer una grossa dificultat o les dificultats que li sobrevenen.
Garlar: Parlar de coses fútils, pel gust de parlar. Xerrar, refilar, refilar, fer piuladissa els ocells.
Contumaç: Que es resisteix obstinadament a complir les ordres de qui comanda.
Domàs: Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama. Faixa de vellut negre, o també del color del camper de l’escut, damunt la qual hom posa els escuts dels prínceps i grans senyors en llurs funerals.
Cairell:Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, emprada a l’edat mitjana.
Coltell: Instrument que consisteix en una fulla d’acer relativament curta, amb un sol tall i amb un mànec de fusta, de metall, etc., a vegades formant una sola peça amb la fulla; ganivet. Eina consistent generalment en una fulla d’acer amb un mànec o dos, usada en diversos oficis.
Delmar: Causar una gran mortaldat la guerra, les malalties, la fam o qualsevol altra calamitat. Delmar les forces enemigues.
Barbacana: Obra de fortificació interior i exterior situada davant punts estratègics (muralles, portes, ponts, places, valls, etc.) per tal d’obligar a l’escissió i a l’escalonament de les ofensives enemigues. Teuladeta que tenen algunes finestres per a protegir-les de la pluja.
Carnalatge: A l’edat mitjana, dret que gravava el bestiar transhumant en passar pels dominis reials.
Ahuc: crit, grinyol, soroll… ??
Jull:Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Lolium temulentum), d’arrel fibrosa, fulles linears i espiga amb espícules grosses i oblongues (barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions).
Melgoresos: De Melgor (territori feudal del Llenguadoc).
Capet: Persona de poc seny, eixelebrada, de conducta lleugera.
I no he trobat el significat de l’expressió “Tocar les hores petites”… algú la coneix?
I quan tinguem uns dies lliures, doncs a récorrer el Camí dels Bons homes (wikipèdia)!!
Si aquest cap de setmana esteu avorrits i no teniu temps d’anar a Las Vegas, on Cirque du Soleil estrena els seus espectacles, aahhh i estem de crisi i cal estalviar, doncs us presento uns vídeos de l’espectacle Love de Cirque du Soleil, un tribut als Beatles: enjoy the show 🙂
He rebut aquest vídeo molt xulo, basat en les ombres xineses (que tantes hores havíem dedicat de petits). No acostumo a obrir els emails FWD i menys després de formatejar l’ordinador per un virus, però aquest m’ha cridat l’atenció pel nom, “Pilobolus” i m’he arriscat a descarregar-lo. I el risc ha valgut la pena.
Es tracta d’una companyia de teatre, creada l’any 1971 i sense ànim de lucre. L’espectacle és espectacular, (valgui la redundància) però en tenen molts més. Fins i tot han participat en anuncis comercials.
Tot i que segueixo pensant que els millors són els Blue Man Group…